.png)
El títol que encapçala aquest és un binomi molt habitual en el món de l'esport. No es tracta d'una reacció exclusiva de l'àmbit esportiu, però pot ser el context en el qual es vegi de forma més usual o bé amb reaccions més accentuades. Això es deu al fet que l'àmbit esportiu està sotmès constantment a molts estímuls que poden desencadenar la frustració. Cal tenir en compte que tals estímuls apareixen amb una freqüència molt alta.
Què és la frustració?
És una resposta emocional que es genera quan no podem satisfer un desig o objectiu plantejat i fins i tot no aconseguir complir les nostres expectatives. Moltes vegades la frustració sol expressar-se en forma d'ira o ansietat. Les respostes a la frustració en forma d'ira poden ser observades per terceres persones mentre que les respostes en forma d'ansietat no, per això possiblement les imatges que ens venen al capdavant en intentar pensar i imaginar situacions de frustració les relacionem sempre amb la ira.
Si entenem la frustració com una resposta emocional i que a més deriva en una altra emoció, amb les seves funcions i respostes fisiològiques i conductuals, podem treballar la frustració com una emoció més. No fa molt vaig compartir un vídeo en el qual parlo d'això. De totes maneres, amb aquest post donaré algunes pautes per a treballar amb la frustració.
A continuació, exposo alguns exemples on podem veure a entrenadors i esportistes manifestar el seu estat de frustració:
Aquesta frustració en moltes ocasions pot associar-se a una sensació de fracàs (no entraré a parlar del fracàs, ja que no fa molt vaig compartir un post en el meu Instagram sobre això, però sí que diré que el fet de percebre el fracàs com una cosa catastròfica fa que em generi molta més frustració. És a dir, concebre el fracàs com una situació no acceptada en l'àmbit social fa que la frustració sigui encara major. El reforç social és molt potent, pensar o percebre que si fracassem no serem acceptats en l'àmbit social (és a dir, se'ns llevarà el reforçador), a més de la possibilitat d'aparició d'un càstig (ens sentirem mal) fa que no tolerem el fracàs. A propòsit d'això, que no és poc, cal sumar-li que darrere de la frustració podem començar a qüestionar-nos unes certes conductes que fem dia a dia, per exemple, val la pena entrenar tant?, per què inverteixo temps i diners en això?
I això ho hem pogut veure en els exemples anteriors d'esportistes i entrenadors que parlen de la frustració.
Associat a la frustració podem parlar de la tolerància a la frustració, segurament has sentit parlar d'això en diverses ocasions, ja que solem manifestar que hi ha persones que toleren més o menys la frustració. Amb tolerància a la frustració ens solem referir al fet que hi ha persones que saben gestionar molt millor el fet de no complir els objectius i/o expectatives. Aquesta gestió emocional és molt particular, no totes les persones la gestionen de la mateixa forma, però sí que és cert que hi ha persones que són més flexibles i més adaptatives al context i als canvis que van succeint en aquest. A més d'aquesta flexibilitat i capacitat d'adaptació, les persones que gestionen millor la frustració són aquelles que tenen menys pensaments disfuncionals, o almenys més capacitat per a qüestionar-los-hi.
Com podem gestionar millor la frustració?
La resposta ràpida és depèn, s'hauria d'analitzar el context personal de cadascun, quines estratègies ja té en el seu bagatge, de quina manera ha intentat gestionar-la (en cas d'haver-ho fet) i com ho ha fet, a més de veure què li ha funcionat i què no i perquè sí o perquè no.
Per a no deixar la resposta així donaré unes pautes generals que ens poden ajudar a gestionar la frustració:
- Fer una bona feina d'establiment d'objectius és importantíssim, valorar que aquests compleixin unes certes característiques com per exemple que siguin reals i depenguin de nosaltres/as. Moltes vegades ens frustrem, però l'objectiu que volíem aconseguir no era assolible o no depenia de nosaltres.
- Treballar perquè la persona adquireixi una certa capacitat d'adaptació i amb aquesta es converteixi en una persona més flexible davant un context esportiu canviant.
- Treballar amb els pensaments disfuncionals, per a buscar uns certs pensaments alternatius que ens ajudin a canviar unes certes regles de conducta.
- Buscar conductes alternatives i incompatibles a les quals es realitzen després d'adonar-nos que no hem aconseguit l'objectiu.
- Acceptar l'emoció i no voler lluitar contra aquesta.
- Treballar en tècniques de resolució de problemes, millorar aquest aspecte ens ajudarà a sobreposar-nos amb més facilitat als problemes que ens sorgeixin.
- Exposar-nos a situacions que augmentin la possibilitat d'aparició de la frustració, si volem millorar en aquest aspecte no podem evitar-lo, hem d'exposar-nos a aquest i treballar de la forma més adequada per a poc a poc començar a manejar millor les situacions que siguin propenses a generar frustració.
La frustració és un tema molt habitual en el món de l'esport i que requereix molta feina per a aprendre a gestionar-la. Algunes vegades pensem que quan madurem serem capaces de gestionar millor aquestes situacions, i no té per què ser així, la persona pot créixer i madurar i seguir sense estratègies que l'ajudin a gestionar aquestes situacions. De fet, cada dia veiem a esportistes professionals que es frustren. No cal deixar com a responsable al temps de la nostra millora com a esportistes i persones, ja que el temps simplement corre i no ens aporta els coneixements ni habilitats necessàries per a aquestes situacions..