Entrenador/a - Psicòleg/Psicòloga

Hauria un psicòleg o una psicòloga formar part del staff?


Una vegada formulada la pregunta, el meu objectiu amb aquest post no és el de donar una resposta, sinó que prefereixo que doneu la vostra opinió després de llegir-lo. El nombre de professionals que formen o poden formar un staff és variable, depèn de diversos factors, com per exemple si es tracta d'esport amateur o professional, el tipus d'esport o els objectius del club, entre altres. Donada aquesta variabilitat, em centraré només en un/a integrant del staff, l'o la líder de l'equip: l'entrenador o l'entrenadora.


Al llarg de la meva vida professional, fins i tot des d'abans (durant la meva formació), he pogut escoltar diverses vegades que molts/as entrenadors/as són un hàndicap a la incorporació del/ de la professional de la psicologia en el staff. Això es deu al fet que tenen por que el/la psicòleg/als llevi el seu rol, estigui per sobre d'ells/as o els digui com han de fer el seu treball. Sota el meu punt de vista, això ocorre per desinformació, i d'aquí em sorgeix la idea d'escriure sobre això.


Com hauria de ser la relació entre entrenador/a i psicòleg o psicòloga?


Entrenador/a i psicòleg/a so dos professionals diferents, amb funcions diferents que haurien de compartir els seus coneixements en benefici de l'equip (cos tècnic i esportistes), una relació de cooperació, de simbiosi entre tots dos amb la finalitat d'aportar tots els coneixements i beneficis de tots dos per i per a l'equip. El/la professional de la psicologia no ha de llevar la funció a ningú ni dir al/ a l'entrenador/a com ha de fer el seu treball, tampoc llevar-li el lideratge, simplement està per a ajudar a nivell individual i a nivell grupal, amb els/les esportistes i cos tècnic. Pretén aportar les eines i estratègies necessàries i adequades per a la millora de tots els i les integrants de l'equip i per a la millora individual de cadascun/a d'ells/as.


En aquest cas podríem utilitzar la paraula multidisciplinària o integral per a definir com hauria de ser la relació entre tots dos i entre tots els professionals. La relació entre entrenador/a i psicòleg/a és molt important, tant, que quan es treballa amb esportistes molt joves un percentatge molt elevat del treball psicològic s'hauria de realitzar a través de l'entrenador o entrenadora. Totes dues parts han de treballar conjuntament i com a equip (en tots les edats i nivells, no sols amb els joves) i amb una comunicació fluida i constant.





La desinformació i el desconeixement sobre la figura del psicòleg i la psicòloga de l'esport fa que existeixin dubtes com la que hem plantejat anteriorment (és a dir, quin hauria de ser la relació entrenador/a-psicòleg/a). Aquest dubte no sorgeix, o bé ocorre amb molt menys freqüència amb els altres professionals del staff. Poques persones es pregunten com ha de ser la relació entre el/la metge/a, el/ la fisioterapeuta, el/la preparador/a físic/a, el/la nutricionista, amb l'entrenador o entrenadora. En canvi, amb el/la psicòleg/a si que existeixen aquest tipus de qüestions i/o debats.


Conèixer les funcions de tots dos professionals és important per a entendre com es pot treballar de manera conjunta.


Les funcions d'un/a entrenador/a so molt més conegudes, encara que siguin només les principals. El/la entrenador/a és el/la responsable de la part tecnicotàctica dels esportistes (esport individual o d'equip). És el/la màxim/a líder de l'equip, al/a la qual se li atorga més responsabilitat, el/la que planifica i prepara els entrenaments. Evidentment, no ocorre el mateix amb les funcions del/ de la psicòleg o la psicòloga.


Com pot ajudar o beneficiar el/la psicòlego o psicòloga a l'entrenador o entrenadora?


Una de les funcions que més beneficien tant al/l'entrenador/a com a l'equip és l'observació. Aquesta és de vital importància per al treball psicològic. Ser present ens permet observar què ocorre i fer una bona anàlisi conductual. A més, podem veure a tots els membres de l'equip en acció, no sols els/les esportistes. Podem veure com actua el/la entrenador/a en cada situació, com comunica, com corregeix, com reforça, etc. Puc dir el mateix de tots els membres de l'equip (segon entrenador/a, delegat/a, preparador/a físic/a, medico/a, fisioterapeuta, nutricionista, etc.). Amb tota aquesta informació, formar a aquests professionals perquè els seus comportaments siguin més beneficiosos i productius per a l'equip.


A tot això, cal sumar-li que podem observar aspectes, situacions, relacions, etc., que el/la entrenador/a no ha observat, ja sigui perquè està molt centrat en les seves tasques i correccions tecnicotàctiques o simplement per desconeixement.


Que els/les esportistes adquireixin unes certes conductes de forma més eficient i eliminar o modificar uns certs patrons conductuals també correspon al psicòleg o a la psicòloga. Moltes vegades l'entrenador o entrenadora no entén per què als esportistes els costa tant aprendre uns certs gestos tècnics o alguns conceptes tàctics, per què entrenen d'una forma i competeixen d'una altra o per què s'estancen. En totes aquestes situacions un/a psicòleg/a de l'esport tenen molt per aportar.


Planificar la càrrega psicològica al llarg dels mesocicles i macrocicles és un factor primordial per al rendiment de l'equip, en aquest cas també s'ha de treballar conjuntament amb l'entrenador o l'entrenadora. A més, també és important planificar i preparar sessions d'entrenament on es treballin, es posin en pràctica i es millorin les habilitats psicològiques.


Seguintamb els càrreguespsicològiques i el treballpsicològic en elsentrenaments, ésimportanttreballaramb els variables que podin generar alguncanvi conductual als i els esportistes, tenir-elpresent i treballar-*hoperquèés produeixi una habituació. Aixòajudarà al fetque el rendiment no és vegiminvat en talssituacions.


També es treballa per a millorar la cohesió de l'equip, tant la cohesió social com la cohesió a la tasca. Ajudar a crear una identitat d'equip.


Si individualitzem més aquestes funcions podem treballar directament amb el/la entrenador/a perquè aprengui a gestionar unes certes situacions, com per exemple, una mala decisió arbitral, un mal partit, emocions pròpies que viu durant el partit, estar centrat en les coses rellevants, emocions pròpies que viu pel mer fet de ser el màxim responsable d'un equip, etc. En definitiva, dotar-los d'eines i estratègies per a fer front a diferents situacions personals i d'equip.

0 views0 comments

Recent Posts

See All