La psicologia també participa en els Jocs Olímpics

I quatre anys després, tornem a trobar-nos amb el major esdeveniment esportiu (en realitat, tres anys després, ja que els anteriors van haver d'ajornar-se per motius que tothom coneix, COVID-19). Els Jocs Olímpics estan molt a la vora i milers d'esportistes estan ansiosos perquè arribi el dia. Molts anys de preparació, esforç i sacrifici hi ha darrere d'aquesta competició. Tot esportista somia a participar alguna vegada en uns Jocs, i si ets esportista m'entendràs perfectament.

Hi ha molts esdeveniments importants en el món de l'esport, però són exclusius de cada modalitat esportiva. Cap altre és com els Jocs, que alberguen moltes modalitats esportives i esportistes de tot el món, la qual cosa és una cosa increïblement meravellosa.

El moviment olímpic actual és un sistema esportiu global que inclou diverses organitzacions i federacions internacionals i reuneix 206 països. El seu objectiu principal és promoure l'olimpisme com a filosofia de vida, combinant esport, cultura i educació per a generar un impacte positiu en les persones.

Com hem arribat fins aquí?

El moviment Olímpic modern s'inspira en els Jocs Olímpics de l'antiga Grècia, que van començar l'any 776 a. C. a Olímpia. Originalment, aquests Jocs consistien en un sprint de 200 metres, i els guanyadors rebien una corona de fulles d'olivera. Al llarg del temps, els Jocs Olímpics antics es van convertir en un esdeveniment significatiu que reunia atletes, filòsofs, artistes i persones famoses de l'època. Els primers Jocs Olímpics se celebraven a Olímpia, lloc situat en el Peloponense grec, i amb els anys es van estendre per diverses ciutats generant un gran impacte social i cultural.

Declivi dels Jocs Olímpics Antics

Els Jocs Olímpics es van celebrar durant més de mil anys fins que l'emperador romà Teodosio els va abolir l'any 393 d. C. El seu declivi va ser un procés gradual influenciat per condicions socials i econòmiques, així com per l'auge del cristianisme i noves filosofies.

Característiques dels Jocs Olímpics Antics

• Honors a Zeus: els Jocs se celebraven en honor a Zeus i se celebraven cada quatre anys durant el període "Hecatombión" (juliol-agost).

• Treva Sagrada: un acord entre estats per a garantir el lliure trànsit i evitar conflictes durant els Jocs.

• Participació Exclusiva d'Homes: només els homes podien competir, i ho feien nus, ungits amb oli.

• Esports: incloïen pugilat, lluita, atletisme, pentatló i carreres a cavall.

Ressorgiment en l'Era Moderna

Després de segles d'inactivitat, els Jocs Olímpics van ser restablerts en el segle XIX gràcies a la reforma educativa que va integrar l'esport al sistema educatiu. Pierre de Coubertin va proposar en 1894 la creació del Comitè Olímpic Internacional (COI), revivint el llegat dels antics Jocs.

Influència de la Revolució Industrial

La Revolució Industrial va fomentar el canvi cap a activitats recreatives i esportives a causa de les transformacions socioeconòmiques i tecnològiques. La creació del ferrocarril i el vaixell de vapor va facilitar l'intercanvi cultural i l'expansió de l'esport i les seves ciències.

Preparar-se per a uns Jocs no és tasca fàcil, els esportistes i atletes que participen a uns Jocs Olímpics no sols han d'estar molt preparats física, tècnica i tàcticament, sinó que una bona preparació psicològica és ineludible per a poder treure el millor rendiment. Igual que l'entrenament físic pretén incidir sobre variables rellevants per al rendiment com la resistència, la força, la flexibilitat o la velocitat, el treball psicològic ha de centrar-se en la manipulació de variables psicològiques que també siguin rellevants en aquest context. Per exemple, la motivació, l'estrès psicosocial, l'autoconfiança, l'autoestima, els estats d'ànim, el nivell d'activació, l'atenció, la presa de decisions, l'agressivitat, la constància o persistència, les relacions interpersonals i la cohesió d'equip, tenint en compte les condicions ambientals i personals que afecten aquestes variables i les estratègies que poden controlar-les en la direcció adequada.

El cicle olímpic i la preparació psicològica

En el món de l'esport es coneix com a cicle olímpic al període entre uns Jocs i altres, és a dir, als quatre anys que els separen. Aquest període és on els esportistes i atletes es preparen per a aconseguir ficar-se en els Jocs i, una vegada dins, preparar-se per a arribar en el seu pic de forma i que siguin capaces de treure el seu millor rendiment.

Aquest període és molt complex en l'àmbit psicològic, ja que cal esperar quatre anys per a aconseguir l'anhelat premi. Quatre anys d'espera poden ser molt llargs, i, en la societat del tot, molt més complicat és aquest període. A nivell emocional és difícil gestionar, moltes vegades pansa es planteja l'abandó i a això cal sumar-li la incertesa de si es classificaran o no, i si els seleccionaran o no. Sense un treball psicològic excel·lent darrere d'aquests esportistes i atletes és molt dur suportar el període tant a nivell de salut mental com a nivell de rendiment. El treball psicològic ha d'anar enfocat a cuidar la salut mental, a canviar uns certs tipus de pensaments, a saber esperar per l'anhelat premi, però alhora obtenir premis recompensantes sovint, ajudar a mantenir la motivació, l'adherència als entrenaments, l'ambició de millora constant.

La preparació psicològica durant els Jocs

Una vegada allí pot ser que pensem que tot el treball estigui fet, però res més lluny de la realitat, ja que la part psicològica agafa encara major importància, si cap. Ens trobem en un context en el qual hem estat quatre anys esperant, constantment veiem als nostres rivals, resultats i marques, escoltem comentaris, veiem que en xarxes socials i premsa es parla dels Jocs, dels atletes i esportistes (fins i tot de nosaltres/as), dormim fora del nostre entorn habitual, mengem menjar diferent, etc. Tot això afecta i molt al nostre rendiment i benestar psicològic, per tant, treballar aquest aspecte és de vital importància.

Una vegada s'aconsegueix l'esdeveniment esperat moltes emocions sorgeixen, algunes més agradables i pot ser que altres més desagradables. Entendre-les i saber gestionar-les serà molt important. La pressió que es respira en l'entorn, fins i tot la que pot ser que un/a mateix/a s'estigui posant (quan pot ser que fins a dia d'avui mai ens hàgim posat pressió) pot ser ben gestionada i mal gestionada, tenint repercussió directa al nostre rendiment i salut psicològica.

Després de tant d'esforç, sacrifici i anys de preparació, treballant per a saber esperar la recompensa, no hi ha res millor que poder treure el millor rendiment durant els Jocs. Les habilitats que podem relacionar a això és confiança, gestió d'emocions, control atencional, desconnexió, nivell d'activació, autoeficàcia, gestió d'estrès, gestió de la pressió, tolerància de la incertesa.

Un pla de treball i un pla de competició ens ajudarà a estar més centrats, així com les rutines precompetitives. Tenir moments de desconnexió és vital, ja és suficient la tensió que es mastega en l'ambient com per a ficar-nos més. Arribar el més distesos possible augmentarà el nostre rendiment.

Tenir un domini total de la concentració, saber on posar el focus i quan ens ajudarà a treure aquest plus que busquem. Així com donar-nos missatges que ens generin seguretat i confiança.

Tot l'esmentat anteriorment, i molts altres aspectes que no parlaré d'ells per a no estendre'm més, són variables psicològiques molt importants per al nostre rendiment, i en aquests esdeveniments de tanta rellevància esportiva molt més.

Treballar la part psicològica mai és en va, sempre és important.