Molt més que esportistes



Esportista, l'etiqueta de l'oblit. Som moltes les persones que estem vinculades al món de l'esport i als esportistes. Al llarg d'aquestes línies pot semblar que faré referència només als esportistes professionals o esportistes d'elit, ja que molts exemples referenciaran a aquests esportistes, ara bé, això no passa només amb els esportistes professionals o d'elit, sinó en qualsevol mena d'esportista. En moltes ocasions l'etiqueta esportista, emmascara el que realment són aquests esportistes, i aquest emmascarament porta a l'oblit. Doncs bé, amb aquestes línies m'agradaria recordar i tornar a situar als esportistes al que realment són, que és el que importa. Darrera l'etiqueta d'esportista hi ha laPERSONA, pensàveu que seria alguna cosa totalment diferent, o algun concepte tècnic, doncs no. Molts de cops ens oblidem de que aquell o aquella esportista que ens desperta tantes emocions, que volem veure en acció els caps de setmana, que admirem, que ens donen tants de temes de conversació, que imitem, amb els quals ens identifiquem, que, en molts de casos, ens agradaria arribar on han arribat, etc., no són més que persones, com tu i com jo, però que viuen per i de l'esport. En oblidar que són persones donem per fet que no poden tenir problemes externs a l'esport que practiquen, els quals poden afectar baixant rendiment. Alguns cops em dóna la sensació que pensem que els esportistes han de ser súper herois, o bé no tolerem que facin algunes errades durant la competició, que nosaltres creiem que un o una esportista d'alt nivell no pot fer. Alguns exemples els hem pogut veure no fa gaire temps, amb l'eliminació del Barça de la lliga de campions. Molts de comentaris han estat del tipus "la pressió d'Anfield els ha superat, i això a un equip com el Barça no pot passar", no allargaré posant més exemples d'aquest partit, ja que tots van per la mateixa línia. Altres exemples, els podem trobar quan un jugador no rendeix com hauria de rendir (segons les nostres percepcions). Molts són els esportistes, que han començat a anunciar que han hagut de recórrer a un psicòleg per problemes de depressió, ansietat, por, etc., però les persones externes, en etiquetar aquestes persones com a esportistes ens pensem que tenen una vida modèlica i que això no els hi pot passar.

Aquestes percepcions són causades per l'etiqueta d'esportista. Hem de tenir en compte que, com a persones, tenen els seus problemes, una vida personal, altres assumptes laborals, etc., i tots aquests aspectes afecten la persona i, evidentment, al rendiment dels esportistes i l'equip.

Abans de continuar simuleu una situació externa de l'esport, per exemple del teu treball. Estimat i estimada lectora, m'agradaria que t'imaginessis l'empresa on treballes, suposem que fa des de més de 10 anys. Si suposem que has treballat 8 hores diàries, hauries treballat molt més que 10.000 hores. Si ens sostenim amb la llei de les 10.000 hores (sense entrar en si és verídica o no) entenc que ja ets un expert o una experta en el teu sector. Perfecte! Doncs seguim imaginant, penseu que la vostra empresa no està anant molt bé, de fet necessita acomiadar alguns treballadors i treballadores, i la manera de fer-ho serà a través d'una prova pràctica el pròxim dia de treball. La prova serà tan senzilla com fer el que fas sempre, però baix la vigilància de tots els directius de l'empresa. Com creus que aniria? Possiblement tindries ansietat, nervis, pressió, por, dubtes, etc. I què passaria amb el teu rendiment? Doncs, baixaria. En aquest cas seria una situació normal i tolerable per la gent externa? Doncs, m'agradaria dir-te que és molt semblant a la situació de qualsevol esportista i cal dir que aquí no hem afegit situacions externes al món laboral que podien agreujar més la situació. Evidentment podries pensar que tu no tens les capacitats per gestionar aquestes situacions perquè no ho has preparat mai, d'acord, però sí que tens capacitat per fer la teva tasca diària. Per tant, pot ser alguns esportistes no han entrenat suficientment aquestes capacitats.

Com he dit, des del meu punt de vista això no només passa amb els professionals sinó també amb els amateurs i els d'etapa de formació. Quants de cops, els entrenadors i entrenadores, membres del club, pares o familiars d'altres companys d'equip, etc., ens preocupem per aspectes extraesportius? Possiblement poc o gens: sabem com va d'estressat amb l'escola? Si té problemes familiars? Si té problemes amb els amics i amigues o amb la parella? Tots aquests aspectes són molt importants, tant, que afecten al rendiment de l'esportista i a l'aprenentatge d'aquest. Pel simple fet de ser esportistes no implica saber gestionar totes les circumstàncies de la vida, per saber gestionar les diferents circumstàncies és important treballar per millorar les nostres habilitats i ser mentalment més forts.

No sé fins a quin punt estareu d'acord o no amb el que he parlat, però com a professional estic molt avesat a trobar-me amb moltes situacions semblants a aquestes, tant en l'àmbit professional com en l'amateur.

9 views