top of page

Motivació, la recepta dels assoliments… o no


La motivació és una de les variables psicològiques més conegudes, de les que més es parla i a la qual se li atribueix la creació d'empreses i negocis. Alguns exemples d'això serien els anomenats llibres motivacionals, xerrades motivacionals i vídeos motivacionals, entre altres, encara que l'única cosa que tenen de motivació és la paraula (i això és un altre tema que dona molt per a parlar). Fins i tot s'ha arribat a associar al psicòleg com un motivador, res més lluny de la realitat, ja que treballar amb aquesta variable no implica que siguem motivadors.


La motivació, de manera molt resumida i sense llenguatge tècnic, és aquella variable que ens impulsa i ens mou cap a alguna cosa, i això és aplicable en qualsevol àmbit de la nostra vida. La motivació s'associa amb valors com l'esforç i la perseverança, ja que si estem motivats solem esforçar-nos més (fins i tot sense percebre'l com a tal) i som capaces de perseverar molt més en una activitat. No obstant això, també s'associa amb l'abandó, i la falta de motivació pot ser la causant del cessament d'una activitat.


Sovint pensem que la motivació és eterna, però lamento dir que es tracta d'una variable complexa que es caracteritza per ser multifactorial, dinàmica i personal. Multifactorial perquè hi ha molts factors i variables que poden afectar-la, personal perquè no a tothom li motiva el mateix, i dinàmica perquè fluctua en el temps. Para esment al següent exemple:


Sempre que comencem una activitat nova, una temporada nova, un treball nou, un esport nou, un any nou, etc., el fem amb una motivació molt alta. Comprem tot l'equipament esportiu, ens convencem que serà el nostre any, generem expectatives entorn del nou treball, al nou equip, al nou entrenador… Però, què passa amb aquesta motivació una vegada ens acostumem a l'estímul nou? Quantes vegades l'equipament esportiu que tants diners va costar està guardat en l'armari? Quantes vegades ens inscrivim en el gimnàs però no anem? I així successivament.


És cert que podem treballar perquè la motivació sigui més estable i depengui de factors i variables que un/a mateix/a pot controlar, i això és el que es coneix com a motivació autodeterminada.


La motivació no hauria de convertir-se en l'únic impuls per a fer les coses. Encara que és molt important per a dur a terme les activitats, no hauria de ser l'únic factor. Sempre experimentarem moments amb alts i baixos, i què fem en els moments més baixos? Abandonem sempre? Si sempre abandonem, no aconseguirem res més enllà de resultats immediats (el curtterminisme que s'ha instaurat en la nostra societat actual), i aquests no són sostenibles en el temps.


Sovint aquesta variable també s'associa amb el gaudi, i deixem de divertir-nos només perquè la motivació estigui en hores baixes. Són variables interrelacionades, però no excloents.

Si no podem dependre i viure sempre d'ella, quina és l'alternativa? Com podem aconseguir avançar i no estancar-nos o abandonar? Una bona opció seria treballar altres variables paral·lelament a aquesta, i aquí és on entra el poder de:

  • Els hàbits.

  • Els objectius.

  • Els valors personals.


Tenir o treballar per a adquirir uns hàbits sòlids que ens ajudin a mantenir-nos en el procés és una cosa molt favorable per al nostre progrés. Acompanyar-los d'uns objectius ben establerts, amb les seves característiques i el seu pla de treball, ens farà molt més perseverants. Tenir uns valors personals arrelats i que no depenguin de la motivació és la recepta perfecta per a continuar sense dependre únicament de la motivació.


Sovint no aconseguim els nostres objectius, somnis o il·lusions perquè deixem tot en mans de la motivació, i aquí està l'error. Una bona feina psicològica ens ajudarà a aconseguir aquests objectius, a més d'aconseguir tenir una motivació més estable. No podem deixar els nostres somnis, metes o il·lusions a l'atzar, i dic a l'atzar perquè mai sabem quan desapareixerà la nostra motivació.


"Never too high never too low." Controlar les nostres emocions és molt important; no deixar-nos portar per elles marca la diferència. No podem, ni devem, evitar tenir emocions, però sí que controlar el que fem amb elles, no sols les emocions més desagradables, sinó també les agradables.

5 views0 comments

Comments


bottom of page