Núria Iturrioz: "Em va costar entendre que la psicologia és un treball de llarga durada"

Després de la entrevista a Guillem Pont, avui us porto la transcripció de l'entrevista que l'altre dia vaig fer a Núria Iturrioz, esportista que confia en el meu treball, a través de Instagram.

¿Qui és Núria Iturrioz?

Sóc jugadora de golf professional. Amb moltes ganes de complir els meus objectius en el món del golf.

Ens pots explicar la teva carrera esportiva?

Vaig començar a jugar al golf als 7 anys gràcies al meu pare, que és el greenkeeper del club on entreno, el Club de Golf Son Servera. A poc a poc vaig anar avançant gràcies al meu entrenador. Me'n vaig anar a Madrid, a la Blume, i després de 5 anys aquí, formant-me com a jugadora i persona, als 19 anys vaig decidir pasárme a professional.

Has practicat altres esports?

Sí. He jugat al futbol, natació, tennis. Fins i tot música, perquè la meva àvia era músic.

Amb tots aquests esports, per què et decisite pel golf?

El meu entrenador, José Luís (Chiqui) em va ajudar molt, em va empènyer a això. Em va veure futur i em va animar. Gràcies a ell i al meu pare també. Crec que no ens equivoquem.

Quins són els teus objectius o plans de futur?

El meu objectiu és entrar bé en el circuit americà i mantenir-me aquí. Un objectiu a llarg termini és ser la número u.

Com va ser la transició d'amateur a professional?

L'últim any a Madrid em veia bé. Havia guanyat tres tornejos a nivell internacional i com era un desastre estudiant vam dir: "o ara o mai". Havia acabat un mòdul de grau superior i vaig dir "si va malament, podré començar una carrera si vull".

Quines són les principals diferències entre professional i amateur?

Home...les "peles" (riures). No, en amateur competeixes només perquè t'apassiona, si perds o ganes no passa res. En professional veus a la gent més seriosa, cal guanyar-se el pa. Aquest és el gran pas. A més, ja no estudies, et dediques exclusivament al golf, entrenes més.

A quin has renunciat i continues renunciant per a aconseguir els teus objectius?

Des de molt jove vaig reunuciar a anar a sopar entre setmana amb les amigues, a menjar molt a casa de l'àvia...Es renuncien a coses que una persona que no està ficada en l'esport no pot entendre.

Només al menjar o alguna cosa més?

Renúncies a la festa, a socialitzar-te amb gent que no està relacionada amb l'esport, són dos mons molt diferents. Ni un està bé ni un altre està malament.

És tan bonic com sembla ser esportista professional?

Sí! A veure, té els seus punts bons i els seus punts dolents, com tot: poses en una balança el positiu i el negatiu. Sobretot és voler-ho i tenir-ho clar.

És més difícil arribar o mantenir-se?

Els dos. Una vegada arribes no vols parar. Sempre cal arribar un pas més lluny, això és el que ho fa més difícil. T'has de satisfer amb el que fas cada dia i donar-te els teus premis.

Com és un dia de Núria?

Molt llarg. M'aixeco, faig l'escalfament. Desdejuni, faig una passejada amb el gos. Després m'entrenaré unes 7 hores al dia, amb menjar al mig, després anar al gimnàs. Quan estic a casa, organitzo la meva vida: compro vols, miro on aniré, etc.

Aquesta temporada està sent una mica atípica, Com mantens aquestes ganes i il·lusió amb les competicions que s'ajornen?

Es fa dur i llarg, sí. No em va passar durant el confinament total, vaig acceptar que calia parar el món. Però ara, des de desembre, competir havent estat parada tant de temps, es fa duro. M'organitzo els entrenos igual i faig tot el que puc.

Cal tenir les quatre potes de la taula ben posades: l'estratègica, la tàctica, la física i la psicològica.

Sempre s'ha dit que el golf és un esport molt psicològic, molt "mental". Creus que és així?

Sí. Sempre s'ha dit que el 70% del golf és psicològic. Però la taula s'ha d'aguantar damunt de quatre potes, si una no està bé pot ser que la resta tampoc. Cal tenir les quatre potes ben posades: la estrégica, la tàctica, la física i la psicològica.

Abans de treballar junts, Havies pensant a treballar amb un psicòleg? (a part del qual tenies en la Blume)

Amb el de la Blume vam fer una base forta, treballàvem en grup. Havia treballat amb coaches, que no és el mateix que un psicòleg. Sóc una persona que em costa molt confiar, creure en les coses que en principi no crec. Però amb el temps es madura i vas aparèixer tu. Chiqui em va donar el OK i tirem cap endavant.

Has trobat a faltar la figura d'un psicòleg alguna vegada?

En amateur ho trobava a faltar quan se m'escapava un pal. Ja en professional ho trobava a faltar quan s'acumulaven les fallades i entrava en un bloc mental, en un núvol gris difícil de travessar. No tenia les eines i intentava evitar els problemes en comptes d'afrontar-los i solucionar-los. Sempre he estat una mica cabezota i he volgut solucionar les coses per la meva mateixa i pensava que jo podia amb tot.

Què és per a tu un psicòleg?

Amb aquest temps que portem treballant, per a mi un psicòleg és un suport, una persona de confiança, un plus a la teva vida i a l'esport. Són dos ulls més i un cap més, que ja és molt.

He tingut molts problemes per ensopegar amb la mateixa pedra diverses vegades, de diferent manera, però la mateixa.

Creus que és interessant que la figura del psicòleg formi part del cos tècnic?

Sí. Està la part física, que a tothom li agrada, la tècnica, l'estratègica, que la vas aprenent, i la part psicològica, que és la més oblidada i la més orgullosa. Quant a la psicologia, sempre ens pensem que ho solucionarem tot nosaltres sols. Jo en un temps passat pensava que caient i aixecant-me anava a anar aprenent, però de sobte tornes a caure en el mateix. He tingut molts problemes per ensopegar amb la mateixa pedra diverses vegades, de diferent manera, però la mateixa. Penses que per un altre camí el faràs millor, però no.

Creus que costa apostar per la psicologia per la raó que comentes? Per orgull?

Orgull és una paraula molt forta. És el pensar que una pots amb tot. Amb 18 anys penses que pots i quan arribes als 25 t'adones que necessites una empenta més. A part, la psicologia costa. Cal entendre que és un treball de llarga durada, alguna cosa que també em va costar descobrir. Per a gent ambiciosa com jo, que ho vol tot solucionat per a demà o per a ahir, és una cosa difícil d'acceptar.

A quina edat creus que s'hauria de començar a apostar per la figura del psicòleg?

No ho sé. Potser hi ha gent que s'adona més endavant o nens molt madurs i avançats i ho van entenent tot des de petits.

Però tu en la Blume vas tenir psicòlegs i et van servir, no?

Sí. Em van ajudar.

Canviant una mica de tema. Jo opino que els entrenadors haurien de tenir formació en psicologia esportiva, perquè estan treballant amb persones. Tu creus que un entrenador podria fer les mateixes funciones que fa un psicòleg?

Crec que no. Per a alguna cosa existeix la carrera de la psicologia, és com demanar-li al psicòleg que faci d'entrenador. Cadascun té la seva funció. Encara així, Chiqui ha fet cursos de coaching i fins a hora m'ha ajudat bastant.

Com ha canviat la teva percepció de la psicologia?

La meva percepció era que en dos dies podria solucionar els meus problemes. Quan vaig començar amb tu vaig arribar amb dos "simples problemes" i buscava dos "simples ténicas"l'endemà em vaig adonar que tot era un puzle mal muntat que calia desmuntar i tornar a muntar. Algunes peces van encaixar ràpid i altres cal treballar-les més perquè encaixin. És un procés més llarg.

Exacte, coses que et poden servir a tu poden no servir-li a una altra persona.

Sí, si tot estigués escrit en un paper seria molt més fàcil.

Com creus que t'ajudat la psicologia fins avui?

Sé que sense la teva ajuda no hagués après tot el que he après des de setembre fins avui.

A nivell de rendiment on veus més la diferència?

No em canso tant mentalment.

Podries comptar alguna experiència que estiguem treballant i que vegis que sigui útil?

Tinc un pla d'entreno molt més especificat. Amb objectius més clars i objectius més petits, diaris.

Quins altres aspectes cuides o treballes en el teu dia a dia?

Entreno tècnica, físic cada dia i a nivell estratègic vaig aprenent en el camp.

Cal tenir aquesta tranquil·litat de la teva vida personal per a rendir en el golf.

Creus que la part personal influeix en el golf?

Sí. Cal tenir aquesta tranquil·litat de la teva vida personal per a rendir en el golf. Cal saber canalitzar la teva vida personal per a rendir bé.

És important tenir temps per a desconnectar i dedicar-te a tu mateix?

Sí. Per sort és una cosa que he treballat amb tu. Abans utilitzava el meu temps lliure per a fer més hores de golf. Amb la pandèmia m'he dedicat més temps a la meva mateixa, però en el meu horari ara la meva vida personal també té el seu lloc.

Descobreix el final de l'entrevista amb totes les respostes de Núria en el torn de preguntes en el vídeo del meu IGTV: http://bit.ly/nuriagolf