Psicologia i bàsquet

Com ja he esmentat en més d'una ocasió, la psicologia de l'esport no sols aborda les problemàtiques que poden sorgir a nivell individual o grupal. Té dos grans vessants: la primera és treballar la salut psicològica i la resolució de problemes. Aquesta pot ser la més coneguda actualment, ja sigui perquè es parla molt de salut psicològica en l'esport o per associació amb la història de la psicologia. La segona és la millora del rendiment esportiu. No obstant això, no hem d'oblidar que aquestes dues perspectives no són camins separats, ja que un baix rendiment esportiu pot afectar la salut psicològica i viceversa.

En moltes ocasions he escoltat la comparació del rendiment esportiu amb una taula sostinguda per quatre potes. Aquestes potes solen referir-se als aspectes físic, tècnic, tàctic i psicològic del treball. Personalment, no comparteixo aquest punt de vista per dues raons. En primer lloc, perquè considero que hi ha moltes més variables que afecten el rendiment. En segon lloc, perquè metaforitzar el rendiment com una taula suggereix que les variables que el sustenten estan separades entre si, com les potes d'una taula. No obstant això, des de la meva perspectiva, aquestes variables estan interrelacionades. Jo solc representar el rendiment esportiu amb la següent imatge:

Com es pot observar en l'esquema, les variables no estan separades sinó connectades i interrelacionades. Això significa que cadascuna d'elles pot afectar i modificar les altres. Vegem un exemple:

Un jugador de bàsquet que fa molts anys que entrena, tècnicament és hàbil i comet pocs errors tècnics es posa molt nerviós abans d'un partit que ell considera important. Durant el partit comet errors tècnics poc habituals en ell, amb els errors posteriors que aquests comporten (major error en el tir, en la passada, en el pot, etc.).

En aquest exemple podem veure com els nervis, que podríem introduir dins del cercle de la psicologia, afecta i condiciona el cercle tècnic. Això succeeix amb totes i cadascuna d'aquestes variables.

En aquest post triaré la via del rendiment esportiu, i aprofundiré més en les habilitats i factors psicològics que afecten el rendiment, encara que no m'agradaria que oblidéssiu que la salut mental/psicològica afecta el rendiment.

La psicologia és molt personal, sempre cal individualitzar-la, no tothom amaga la mateixa funció darrere d'una conducta ni a tothom ho podem ajudar de la mateixa manera. Amb el rendiment succeeix igual, no tots els esportistes tenen les mateixes necessitats ni cal treballar-lo de la mateixa manera. Això succeeix també amb els esports, amb això vull dir que cada esport cal treballar de manera diferent encara que estiguem entrenant les mateixes habilitats psicològiques, podem treballar igual, per exemple, la variable de l'atenció, en el bàsquet, en el tenis o en el golf? La resposta és negativa, ja que són esports totalment diferents, encara que tots requereixin una bona capacitat de concentració no es requereix la mateixa manera ni sota les mateixes condicions.

Per això és tan important que el psicòleg esportiu conegui l'esport amb el qual treballa: argot, normes, característiques, etc. No és el mateix un esport individual que un esport d'equip, no és el mateix un esport estàtic que dinàmic, ni un esport de precisió que un esport de força. Si soc més precís, en els esports d'equip es treballaria diferent entre els diferents rols o posicions dels jugadors.

A continuació, parlaré de la psicologia de l'esport d'un esport en concret. Per afinitat començaré parlant del bàsquet, encara que la idea és, en un futur, escriure sobre tots els esports amb els quals treball (futbol, golf, tenis, voleibol, ciclisme, atletisme, esport de motor, esport de vela, pàdel i surf, entre altres).

Per a conèixer les demandes psicològiques dels esports cal conèixer l'esport i el bàsquet es podria descriure amb les següents característiques:

- Esport d'equip.

- Dinàmic.

- Ràpid.

- Fort.

- Coordinatiu.

- Tècnic.

- Estratègic o tàctic.

- Amb molta incertesa.

- Intens.

Després de conèixer aquestes característiques la pregunta és: Què passa amb la psicologia, com s'adapta a tot això? Quines són aquelles habilitats psicològiques que ajuden a millorar el rendiment en el bàsquet?

- Abans he esmentat que és un esport d'equip, encara que jo prefereixo referir-me a això com un esport col·lectiu, perquè no per treballar en equip significa que se sigui un equip. Molts factors influeixen en el fet que un grup de persones que juga un esport col·lectiu es converteixi en un equip. Aquí hi hauria espai per a parlar sobre la cohesió d'equip, tant la cohesió a la tasca com la cohesió social, ja que ambdues ajuden a millorar les relacions entre els diferents membres de l'equip. A això cal sumar-li que un equip ha de tenir una identitat, uns valors, uns mateixos objectius, a més que cada integrant de l'equip ha de tenir i conèixer els seus rols i funcions i acceptar-los, com si es tractés dels engranatges d'un rellotge: si falla un, el rellotge no funciona.

- Seguint en la mateixa línia, pel simple fet de ser un esport col·lectiu apareix una variable molt important, la comunicació. Si volem que 5 persones treballin a l'uníson i en el "timing" correcte (concepte molt important en el bàsquet, significa fer les coses en el temps correcte, sortir a rebre i donar la passada en el temps correcte, anar a bloquejar en el temps correcte, que arribi l'ajuda en defensa, etc.) no podem deixar de comunicar. Tant la comunicació verbal com la no verbal tenen molta rellevància en el bàsquet, un gest amb la mà, amb el cap, etc., poden significar moltes coses i tots han de conèixer el significat d'aquests gestos. La comunicació verbal agafa més importància si cap en un esport que va a unes velocitats increïbles, en menys d'un segon tot pot canviar, i tots hem de saber què fer a cada moment. 

- El bàsquet és un esport de contacte, dinàmic i ràpid. Aquest contacte constant pot portar al jugador a la pèrdua de l'autocontrol, per això és molt important una bona gestió emocional. A més d'aquest contacte constant, se sumen unes pulsacions molt elevades per l'esdevenir del joc, així com errors arbitrals, comentaris de l'entrenador o del públic, així com la part competitiva pròpia i del joc. Voler guanyar i anar per darrere afecta a les nostres emocions, també el temps... Són molts estímuls que poden modificar les nostres emocions i cal saber com treballar amb elles per a poder rendir al nostre 100%.

- Si ets jugador, entrenador o fan del bàsquet sabràs que és un esport de presa de decisions constant, per exemple: tir o pas?, fintar o driblar?, bloqueig o faig finta de bloqueig?, quina jugada fem?, com em defensen?, on tenim avantatge?, fem falta o defensem?, i un llarg etcètera. És precisament aquí on la psicologia pot aportar el seu granet de sorra, on posem el focus per a millorar la presa de decisions en poc temps (que és en el que es basa el bàsquet).

- Com he esmentat anteriorment el bàsquet és un esport en el qual participen molts estímuls, alguns d'ells interns i externs i altres importants o no importants. Saber manejar l'atenció i concentració per a posar el focus en els estímuls que volem en el moment que volem i ignorar aquells que no volem és un plus brutal per al rendiment esportiu.

- La motivació és una altra variable fonamental per al rendiment. Sabem que és una variable dinàmica i que depèn de molts factors, però cert és que si comptem amb aquesta motivació el nostre rendiment es veu afectat positivament.

- Moltes vegades cometem errors per no tenir el nivell d'activació adequat, ens precipitem i prenem una mala decisió, juguem sense pensar (aquesta expressió es refereix a no llegir les situacions com podria ser els avantatges o desavantatges), arribem tard en defensa, cometem més faltes de les degudes, entre molts altres exemples. Aprendre a controlar el nivell d'activació és un plus per al rendiment.

- La velocitat i la dinàmica del joc porten al fet que durant un partit es tirin a canastra un número molt elevat de vegades. No tinc la dada estadística de quants tirs i finalitzacions es poden donar de mitjana en un partit, encara que seria interessant conèixer-lo. Evidentment, no tot tir i finalització acaba amb la pilota entrant en el cèrcol, la qual cosa significa que hi ha molts errors durant un partit. Depenent del tir que sigui hi ha major o menor probabilitat de ficar, per exemple donis de la línia de 6,75 entre un 40 i un 50% d'efectivitat és genial. Perquè us feu a la idea, Stephen Curry, un dels millors tiradors de la línia de 3 punts, té actualment, un 40.47% d'efectivitat, la qual cosa significa que falla més que el que fica. Si no hi ha una molt bona tolerància a l'error, aquests afectessin les nostres decisions futures, a les nostres emocions i al nostre rendiment.

- Has vist alguna vegada un jugador en ratxa? Sembla que ningú ho pot parar, tot el que tira va dins, ho pots defensar i igualment acabarà trobant lloc i amb molta probabilitat la pilota entrarà. Això és l'autoconfiança, una altra variable psicològica que està directament relacionada amb el rendiment.

- El bàsquet és un esport amb molta pressió, ja no sols en l'esport professional, sinó també en l'amateur. Cada segon compta, i en un segon pot canviar un partit. Les diferències de punts en el bàsquet actual es poden reduir molt ràpidament, moltes vegades veiem partits amb diferències de més de 15 punts i ràpidament l'equip que va per sota en el marcador es torna a ficar en el partit (expressió que usem en el bàsquet quan estem a pocs punts del rival). Això genera una pressió constant, no et pots relaxar ni un moment i, en aquest context, saber tolerar aquesta pressió és molt important. I molt més si afegim tots els factors que afecten l'esportista professional: renovació de contracte, sou, minuts, etc.

- Moltes vegades s'escolta entrenadors que manifesten que al seu equip els ha faltat actitud. Normalment amb aquesta expressió es refereixen a ser més durs, més agressius a canastra, entre altres coses. Això també es pot i s'ha de treballar i la psicologia ens ajuda.