top of page

Un mundial de bàsquet psicològic

Fa poc va finalitzar el mundial de bàsquet, en el qual Alemanya es va proclamar campiona del món després de vèncer a Sèrbia. Primer que tot, vull felicitar a Alemanya pel seu destacat acompliment en el torneig. Haig de dir que vaig gaudir molt veient jugar a tots els equips. Ha estat un mundial de rècords, amb jugadors donant les seves millors actuacions i anotacions molt altes en molts partits. Un mundial on va brillar el bàsquet, amb un nivell individual i col·lectiu cada vegada més elevat, donant-li més importància als detalls i als factors psicològics.



No abordaré aspectes tècnics, tàctics o físics, sinó que ho faré des d'una perspectiva psicològica. No obstant això, és molt difícil parlar d'aquests aspectes de forma aïllada, ja que tot està interconnectat. Per exemple, si un jugador està més nerviós de l'habitual, el seu cos reacciona generant més tensió, la qual cosa afecta la part tècnica. El mateix pot ocórrer, en la mateixa situació de nervis, quan aquests afecten el nivell de concentració i provoquen precipitacions, la qual cosa resulta en decisions menys encertades.


Observant i gaudint alguns dels partits del mundial, vaig poder notar situacions en les quals l'aspecte psicològic juga un paper fonamental. A continuació, proporcionaré exemples que van ocórrer en alguns partits.


Espanya va tenir una preparació per al mundial molt sòlida


Per exemple, Espanya va tenir una preparació per al mundial molt sòlida, millorant progressivament, creant una identitat i un estil de joc que caracteritzava a la selecció: defensa, transició ràpida i mobilitat de pilota amb una certa fluïdesa. Malgrat algunes àrees de millora, en les quals he esmentat que no entraré, Espanya va concloure la fase inicial amb molt bones sensacions de cara al mundial. No hem d'oblidar que l'equip ja va començar amb un revés, l'absència de RickyRubio, precisament per a cuidar la seva salut mental (sempre prioritzant i treballant aquest aspecte).


Més enllà de la gestió d'aquesta situació, vam poder veure en la primera fase una Espanya alguna cosa diferent de la de la preparació. De fet, en uns certs partits es va apreciar una Espanya més lenta, amb menys fluïdesa en el joc i alguns jugadors rendien per sota del seu nivell. Sense majors contratemps, la selecció va superar amb escreix la primera fase i va avançar a la segona, moment en el qual va sorgir un obstacle a tenir en compte: si no s'aconseguien els resultats necessaris, no s'accediria a quarts de final i la selecció quedaria fora del mundial, i molt probablement dels Jocs Olímpics de París 2024.



La pressió va augmentar en aquesta segona fase, i era necessari esperar com reaccionaria la selecció davant aquesta situació. Els resultats van ser derrotes en dos partits d'aquesta fase, contra Letònia i contra el Canadà. En el partit contra Letònia es va veure una selecció amb poques solucions en atac, molt desconcentrada en moments puntuals i amb falta de concentració que van arribar a manifestar alguns membres de l'equip:


Scariolo: "No podem permetre'ns aquesta falta de concentració"
Garuba després de la derrota davant Letònia: "Va ser falta de concentració i errors estúpids"

Com esmenta Garuba, a més de la falta de concentració, vam poder observar errors en passades i tirs a canastra poc habituals donada la qualitat d'aquests jugadors. Aquests errors poden ser resultat de la falta de concentració o altres aspectes psicològics, com un nivell d'activació inadequat en el moment, emocions que afecten el rendiment, etc. És cert que el partit contra el Canadà va ser una cosa diferent. Es va veure una selecció una miqueta diferent, de fet, Sergio Scariolo va afirmar "avui vam ser Espanya fins al final", però també és cert que en els moments finals del partit, més enllà de l'actitud que representa tant a Espanya, vam poder veure més errors de l'habitual, uns certs moments de descontrol, i això va evitar que poguessin aprofitar l'avantatge en el marcador. Per part seva, el Canadà va jugar de manera més tranquil·la i aparentment serena mentalment, la qual cosa els va permetre remuntar el partit.


La selecció dels Estats Units no es va deslliurar d'aquests factors psicològics


Espanya no va ser l'única selecció afectada per aspectes psicològics. La selecció dels Estats Units no es va deslliurar d'aquests factors psicològics, i en el mundial es va poder veure a una selecció més humana que mai. És cert que es va presentar sense les seves grans estrelles, com sol ser habitual en els mundials. No obstant això, encara que no eren les seves grans estrelles, eren jugadors d'un altíssim nivell. Per segona vegada consecutiva en un mundial, la selecció dels Estats Units es va sense medalla, en aquesta ocasió perdent tres partits (Lituània, Alemanya i el Canadà). A més del fet que el bàsquet europeu està cada vegada més competitiu, als Estats Units se li va poder veure precipitada, cometent errors poc comuns en ells (perdre pilotes en moments decisius del partit) i fins i tot nerviosos i desanimats.


Una final no exempta de factors psicològics.


La gran final del mundial no va estar exempta de factors psicològics. Després d'una primera part espectacular per a tots dos equips, vam poder veure una segona part molt diferent, amb precipitacions, errors, nervis, jugadors importants desapareixent quan més se'ls necessitava, fallades en tirs poc habituals i un llarg etcètera.


Què podia haver succeït en aquestes situacions? Fa falta una anàlisi des de dins de l'equip. Por de guanyar? Por de perdre? Pes de l'etiqueta de favorits? Voler fer-ho massa bé? Voler demostrar? Concentració en estímuls que no contribueixen al rendiment? S'esperaven altres rivals i es van preparar partits per a altres oponents?


Carmelo Anthony, en una declaració, parlava sobre la por de perdre:


«Només vull aclarir una cosa. No crec que, com a jugadors de bàsquet estatunidencs, pensem que no podem perdre. La por de perdre és el que ens impulsa i ens fa continuar volent guanyar i sentir-nos tan mal després de la derrota. En USABasketball, com a organització, fem una gran feina respectant el bàsquet. Aquests nois vindran a jugar per la medalla de bronze, perquè entenen el que significa. No crec que aquests nois vinguessin al Mundial pensant que seria un camí senzill…».


La por de perdre pot ser una motivació, però quan la possibilitat de perdre és real, pot convertir-se en un factor que perjudica el rendiment, generant ansietat en els jugadors.

Reprenent les preguntes anteriors, sigui el que sigui el que hagi succeït, fa falta una anàlisi des de dins per a poder afirmar-ho. El que és clar és que el factor mental ha estat present en aquest mundial.

Avui dia, es treballa la part tecnicotàctica i el físic a un nivell en el qual les diferències entre jugadors són cada vegada menors. D'aquí la importància dels detalls com el factor mental, sovint oblidat. I molts entrenadors, seleccionadors, jugadors, cos tècnic i directius ho saben, perquè en moltes declaracions post-partit, els grans protagonistes són els aspectes psicològics. Malgrat això, seguim sense donar-li l'atenció que mereix en el dia a dia.


2 views0 comments

Comments


bottom of page