top of page

Una altra errada és possible

Des que naixem estem en constant aprenentatge. Això es dona en tots els àmbits de la nostra vida. Tals aprenentatges poden donar-se de forma més conscient i voluntària o de forma més inconscient i involuntària. Un exemple d'això podria ser en l'àmbit acadèmic: estudiem per a poder aprovar els exàmens i treure'ns el curs, el graduat, la carrera, el màster, etc. En aquest cas l'aprenentatge és voluntari, ja que decidim estudiar per a poder aprovar.


D'altra banda, un exemple d'aprenentatge involuntari seria el conductual, el qual es dona al marge de la nostra voluntat, i com a exemple posaré el tema d'aquest post: l'errada.



Has decidit en algun moment de la teva vida que davant l'error cal reaccionar malament perquè és una cosa negativa? Pot ser que ara sí que pensem que és una cosa dolenta, alguna cosa a evitar, alguna cosa aversiu, però per a arribar a aquesta manera de reaccionar i percebre l'error ja hi ha un aprenentatge previ.


És molt habitual en el món de l'esport veure a esportistes i/o a professionals de l'esport, com el/la entrenador/a, reaccionar malament davant un error, fins i tot arribar a la situació que un petit error afecti molt negativament al rendiment després d'haver-lo comès.


Hi ha reaccions enfront de l'error que són molt visibles, qualsevol persona externa pot veure com un/a esportista s'enfada després de cometre-ho, en canvi, altres reaccions no són tan observables com per exemple la pèrdua de concentració, l'augment del nivell d'activació, canvis fisiològics, conductes d'evitació, por de repetir una situació semblant, etc.


La nostra història d'aprenentatge lligada a l'error segurament no és la més adequada perquè des de petits/as ens ensenyen que l'error és alguna cosa aversiu, alguna cosa que no podem cometre. En algunes situacions sí que l'error és castigat de manera immediata, per exemple, si cometo un error en tirar a canastra el meu entrenador/a es porta les mans al capdavant i em diu que no podem fallar, que cal ficar-la.


En altres ocasions el càstig arriba una mica més tard, per exemple, després de perdre un partit o no treure una bona nota en l'examen. Això, de manera indirecta, castiga l'error i premia el resultat i no fallar, la qual cosa ens indica que el context té un pes molt important en la nostra història d'aprenentatge.


El comentat anteriorment ens explica per què reaccionem com ho fem quan cometem algun error i per què en moltes ocasions juguem per a evitar l'error, amb les seves conseqüències directes sobre rendiment.


Aquest aprenentatge ja el tenim, però la part positiva és que podem aprendre a percebre i a reaccionar de manera diferent enfront de l'error. Per a això cal ensenyar-li al cos que l'error no és un estímul aversiu per a nosaltres, treballar les reaccions fisiològiques que es desencadenen o es poden desencadenar després d'un error i modificar els nostres pensaments i creences sobre aquest.


No tolerar l'error o sentir-nos malament enfront d'aquest té conseqüències directes sobre el nostre rendiment

I tot això... per què? La resposta crec que és molt clara: no tolerar l'error o sentir-nos malament enfront d'aquest té conseqüències directes sobre el nostre rendiment i sobre altres variables psicològiques molt importants com poden ser la motivació, la gestió emocional, l'autoconfiança, l'autoeficàcia o la concentració.


Per a acabar, cal dir que és rellevant que el treball a realitzar perquè el nostre cos i cap reaccionin de forma més adequada enfront de l'error no és fàcil, no és una tasca tan senzilla com deixar anar un parell de frases, però la part positiva és que treballar per a reaccionar de manera diferent enfront de l'error només ens portarà conseqüències positives, tant en l'àmbit esportiu com personal.


0 views0 comments

Comments


bottom of page