.png)
La retirada esportiva és un moment complicat i dur per a la majoria de els/as esportistes. Moltes vegades és un tema poc parlat i, paradoxalment, és un moment que tots/as els/as esportistes hauran de passar. Una retirada esportiva no ha de deixar-se a l'atzar, no pot ser un tema tabú ni un “ja veurem què passa” quan els/as esportistes es retirin. De fet, és molt important treballar i preparar-se per a aquest procés de retirada. Sí, han llegit bé, la retirada ha de ser un procés i no cosa d'un dia.
Un/a esportista ha dedicat tota la seva vida, el seu temps, els seus esforços, els seus sacrificis, etc., per i per a l'esport, creant-se així una identitat, la identitat esportiva. Una vegada deixem aquesta pràctica no sols perdem un esport, sinó també aquesta identitat, i comencen a aparèixer els dubtes i les preguntes com qui soc?, a on vaig?, etc.
Molts casos s'han donat d'esportistes que després d'una retirada mal gestionada, (és a dir, una mala preparació) cauen en problemes com la ludopatia, l'addicció a les drogues o a l'alcohol, la ruïna econòmica, etc. A més, per si tot això fos poc (que espero que a ningú li sembli poc), cal tenir clar que la retirada no afecta només al/la esportista sinó a tot el seu entorn social.
Per a posar-nos en situació posaré alguns titulars que serveixen per a exemplificar aquests problemes:
- “Tres de cada cinc jugadors de la Premier League s'arruïnen cinc anys després de penjar les botes.”
- “El 60% dels jugadors de la NBA i el 78% dels de la NFL acaben en fallida.”
- “Estrelles com Antoine Walker, Dennis Rodman o DelonteWest han malgastat els seus milionaris ingressos esportius.”
- “Mike Tyson, Boris Becker o Paul Gascoigneformen part d'una llarga llista d'esportistes d'elit que han passat de ser milionaris a la ruïna econòmica.”
- “El 80% dels esportistes acaba en la ruïna: pares, males inversions, divorcis i addiccions.”
A aquest enllaç es poden veure més exemples.
Els/as esportistes d'elit viuen en un món poc corrent, i tot el que gira al seu voltant va en sintonia amb aquest món. És per això que no és gens fàcil penjar les botes, retirar-se, i convertir-se en una persona corrent. Cercar noves motivacions, una nova identitat i tornar a sentir-se útils és molt complicat i no s'aconsegueix sense una preparació per a aquest procés.
Serena Williams va manifestar en el seu moment “porto 10 anys preparant-me per al dia de la meva retirada”.
Cert és que no sempre podem preparar-nos per a una retirada, ja que hi ha vegades que aquesta pot ser forçosa, per una lesió, per exemple. En cas de no poder haver fet el treball prèviament hauria de fer-se després, però el més assenyat és treballar aquest procés per a poder portar millor la retirada esportiva i poder passar a la “nova vida” en les millors condicions.