.png)
Tothom ha parlat o ha sentit parlar de l'esforç alguna vegada. De fet, molts de vosaltres segurament us haureu esforçat en diferents ocasions al llarg de la vostra vida. Ens trobem amb un valor personal que apareix en qualsevol situació del nostre dia a dia, en diferents àmbits (personal, laboral, esportiu, acadèmic, etc.), no estem parlant de res nou per a ningú. En les següents línies parlaré d'aquest valor personal, del poder que se li ha donat i del qual realment té per a les persones.
En el nostre dia a dia estem envoltats de missatges que ens fan veure el “súper poder” de l'esforç.
Metafòricament, associem l'esforç a un xec en blanc que ens permet comprar tots els nostres somnis, il·lusions, objectius i metes sense importar la dificultat d'aquests. Aquesta és una creença que està molt arrelada en la nostra societat. Per a veure-ho, no fa falta anar-nos al món de l'esport (ja sigui professional o no), sinó que és suficient amb escoltar converses entre pares/mares i fills/as, entre caps/as i emprats/as, algunes xerrades “motivadores” (ho escric entre cometes perquè el tema de la motivació donaria per a un altre post), etc. En el nostre dia a dia estem envoltats de missatges que ens fan veure el “súper poder” de l'esforç.
Abans de seguir, m'agradaria posar algunes frases extretes de Google com a exemple perquè vegeu del que estic parlant:
- Una mica més de persistència, una mica més d'esforç, i el que semblava irremeiablement un fracàs pot convertir-se en un èxit gloriós (a través del treball dur s'aconsegueix l'inimaginable).
- On acaba l'esforç comença el fracàs (respecte a aquesta frase també podríem parlar del concepte del fracàs, però ara no em centraré en aquest. Centrant-nos només amb el concepte esforç, ens torna a indicar que si deixes d'esforçar-te fracassaràs).
- La diferència entre l'ordinari i l'extraordinari, és aquest petit extra (referint-se a l'esforç).
- Tot esforç dóna el seu fruit (assegurant que si t'esforces aconseguiràs el que et proposis).
- L'esforç continu, incansable i persistent guanyaran (el bo arriba a través de l'esforç).
- Els resultats que aconsegueixes estaran en proporció directa a l'esforç que apliques (l'esforç que apliques es veurà reflectit en el resultat).
- I un llarg etcètera més.
Amb els exemples anteriors hem pogut comprovar el “súper poder” que li hem anat donant a aquest valor personal. Després d'un temps de pensar, reflexionar i, sobretot, observar unes certes conductes relacionades amb l'esforç, em sorgeixen alguns dubtes:
- És cert que dedicant el major dels meus esforços puc aconseguir l'inimaginable? Sento si decebo a algú amb la meva contestació, però la resposta és NO, aquest xec en blanc no existeix. Encara que pot ser que aquesta creença ens ajudi a mantenir l'esperança i il·lusió vives per a poder continuar esforçant-nos en les coses que vull.
Quantes persones coneixem que s'han esforçat tot el que han pogut i més sense aconseguir tot el que volien?
- Quants esportistes no arriben a ser professionals, fins i tot invertint tot el seu esforç i molt més? Si tot depengués de l'esforç, tots arribarien no?
Llegint les vostres ments puc veure com algun de vosaltres esteu pensant que si no arriben és perquè no s'han esforçat prou, que podrien haver fet més, que tothom pot somiar alt, però no tots dediquen cos i ànima a això (per exemple, somiar que arribes a ser un esportista professional). I teniu raó, però hi ha molts que si que s'esforcen tot el que poden i més i al final no aconsegueixen aquests objectius i somnis. Com és possible això?
Respondrem aquesta pregunta amb estadístiques, en la pàgina del Consell Superior d'Esports podem veure les fitxes federatives que tenia cada esport en el 2019(https://www.csd.gob.es/sites/default/files/media/files/2020-09/Historico%20licencias_2019.pdf). Ara ens faltaria veure, de totes aquestes fitxes federatives, quantes corresponen a esportistes professionals i quantes a amateurs (no he trobat la dada). De totes maneres, si agafem l'exemple del fútbol veiem que en el 2019 hi havia més d'1.000.000 fitxes federatives. Suposant que, entre primera, segona (A i B) i tercera divisió podem parlar d'unes 2.000 fitxes federatives aproximadament (no necessito la dada exacta per a reflexionar sobre el que estem parlant) ens adonem que hi ha 800.000 persones que no tenen lloc en el món professional (almenys enguany). Significa això que les 800.000 persones (sabent que hi ha fitxes federatives de jugadors i jugadores que pel rang d'edat no tenen la possibilitat de ser professionals) no s'estan esforçant prou? Pot ser que més d'un no s'estigui esforçant prou, però cap?
L'esforç no ho és tot
Amb aquest exemple podem veure que l'esforç no ho és tot, no hem d'enganyar-nos, perquè en fer-ho ens estem perjudicant a nosaltres mateixos. Si creiem que amb l'esforç el podem aconseguir tot, què passarà el dia que obrim els ulls i vegi que donem tot el que podem i més i no aconseguim els nostres somnis? Les conseqüències posteriors al nostre engany poden ser pitjors que conèixer la informació donis del primer moment.
Ara que ja tinc la vostra atenció, i em comencen a xiular les orelles, explicarem més tot el que he comentat i a veure la part positiva de l'esforç, que també n'hi ha i és molt interessants.
Gràcies a l'esforç podem aconseguir moltes coses que sense ell no podríem. A més, augmenta la probabilitat d'aconseguir objectius i, sobretot, ens dóna una major satisfacció personal ja que haurem donat el millor de nosaltres (en aquest moment) i fins i tot haurem millorat en moltes coses al llarg del camí.
El problema del poder que li atribuïm a l'esforç el trobem quan tenim somnis i objectius que no depenen de nosaltres mateix i són irreals. Així mateix, no tenim en compte els múltiples factors que poden afectar en la consecució dels nostres objectius. Alguns d'aquests factors són:
- La salut de les persones.
- La genètica.
- Les condicions físiques de la persona.
- La història d'aprenentatge de la persona.
- La motivació per a aconseguir aquestes metes.
- El suport social amb el qual compten.
- La realitat dels objectius.
- Objectius que depenguin 100% d'un mateix.
- Nivell econòmic de cadascun, i fins i tot de la família.
- Etc.
Un exemple d'objectius que no depenen d'un mateix: arribar a ser jugador professional de bàsquet. A més de l'esforç, de la millora i de tenir la qualitat suficient, el fet que arribis a ser jugador de bàsquet professional o no també depèn del fet que la teva manera de jugar captivi als directors tècnics dels equips professionals. Si no aconseguim arribar a aquestes persones, per molt bons que siguem i ens esforcem molt… sento donar-vos la pitjor de les notícies, però no serem jugadors professionals de bàsquet.
Tots hem d'educar a les persones que aprenen de nosaltres amb el valor de l'esforç
He dit que esforçar-nos té el seu costat positiu, fins i tot si em permeteu el consell, pares, mares, familiars, professionals del món de l'esport, professors, etc., tots hem d'educar a les persones que aprenen de nosaltres amb el valor de l'esforç. La part positiva la trobem quan som capaces de posar-nos objectius realistes i que depenguin 100% de nosaltres, ja que en aquest cas l'esforç sí que porta a l'èxit (entès com la consecució dels objectius reals i 100% controlables), a més de tenir en compte els factors esmentats anteriorment (que entraria en l'apartat d'objectius reals). En el cas de no aconseguir l'èxit, podem fer autocrítica i veure què estem fent malament.
Un altre exemple d'objectiu mal establert és el típic de “si ens esforcem molt guanyarem el partit”. Guanyar no depèn al 100% de nosaltres ja que hi ha un altre/s rival/és davant de nosaltres que també juguen i també entrenen per a guanyar les seves competicions.
Per a veure-ho des d'un altre punt de vista, posarem ara un exemple d'objectiu no realista fora del món de l'esport. “Si no t'agrada el teu treball canvia'l, has de treballar del que t'apassioni, si t'esforces l'aconseguiràs”. Pot ser que a la persona que li estem demanant esforç per a canviar de treball no pugui començar de 0 per a una labor nova, ja sigui perquè el seu nivell econòmic no li permet arriscar en això, o bé perquè no tingui suport social o bé perquè sacrificar un o diversos mesos per a començar un altre treball renunciant al seu actual li costi que no pugui pagar factures, menjar, etc.
Per a evitar conseqüències negatives hem de tenir una bona planificació dels somnis i objectius
Per exemples com aquest cal anar amb molta cura quan demanem esforç a algú i, sobretot, que renunciï a segons quines coses. Cal valorar tots els factors que li permetran aconseguir o no els objectius. Les persones hem de tenir somnis i objectius, esforçar-nos per a aconseguir-los i donar tot el que puguem i més, però per a evitar conseqüències negatives hem de tenir una bona planificació d'aquests i un bon pla de treball.
Abans d'acabar, m'agradaria dir alguna cosa més, sabem esforçar-nos? Moltes vegades ens queixem que alguns valors s'han perdut o han canviat, i l'esforç és un dels habituals en aquesta mena de converses, però treballem perquè l'esforç sigui present en el nostre dia a dia, o bé el fem per al contrari? Simplement dient “has d'esforçar-te, la vida no regala res, etc.” o llegir aquest tipus de frases chorras no farà que les persones s'esforcin. Parlar d'esforç (o altres valors) és parlar d'educació, d'aprenentatge.
Tenint en compte el que hem comentat fins ara podríem parlar de l'esforç com “invertir energia i temps en algunes coses sense l'obtenció de premis immediats, i fins i tot sense l'obtenció del premi, més que la satisfacció personal (que això també caldria ajudar a les persones al fet que li donessin el valor que es mereix)”. Per a això hem de treballar diàriament.
Com?
- Donant exemple.
- Promocionant activitats que fomentin l'esforç (en aquest cas).
- Coneixent com funciona la conducta humana i saber què fer perquè unes certes conductes es repeteixin.
- En el cas d'esforç, evitant premis i solucions immediates.
- Etc.
Si has arribat fins aquí, vull agrair-te el teu temps de lectura, espero que t'hagi fet reflexionar una mica sobre el tema de l'esforç i que t'emportis una cosa interessant per al teu dia a dia.
Per a acabar:
- Esforçar-nos és important i imprescindible en la nostra vida i en la consecució dels nostres objectius, però no és un xec en blanc.