Els nervis abans de la competició

Segurament el títol d'aquest post t'és familiar, ja que és una situació molt habitual en l'esport. Aquesta sensació que etiquetem com a nervis es tracta realment d'ansietat, i no és dolenta ni aversiva encara que la identifiquem com a tal. L'ansietat ens prepara per a fer front a una situació, és a dir, en aquest cas, l'ansietat ens posa a punt per a poder competir. De fet, molts esportistes han manifestat en alguna ocasió que senten nervis abans de la competició, però que aquests els serveixen per a saber que estan preparats, que sense ells no podrien competir.

L'ansietat abans de la competició no és un problema

Entenent això puc manifestar que l'ansietat abans de la competició no és un problema. Es converteix en un problema quan aquesta és molt elevada i ens limita i bloqueja, és a dir, quan afecta el nostre rendiment. Es tracta d'una situació molt habitual en el món de l'esport: si parem a pensar segurament recordem diversos exemples d'esportistes, professionals o no, que entrenen millor que competeixen.

La resposta ràpida a aquesta situació pot ser que l'ansietat afecta al rendiment de l'esportista, afectant la seva concentració, presa de decisió, creativitat, coordinació i/o execució tècnica, entre altres habilitats psicològiques i/o físiques.

Segurament moltes persones han intentat sortir d'aquesta ansietat o bé no sofrir-la, i, encara que pot ser que algunes hagin trobat la solució, moltes altres no.

Sovint un mateix o persones pròximes al/ l'esportista manifesten expressions com “No et posis nerviós” o “Tranquil·litza't”. Poques vegades aquestes frases tenen efecte, ja que el que realment estem fent són dues coses, d'una banda, anticipar un perill, si no per què li diríem al nostre cos i cap que no es posi nerviós? I, d'altra banda, posar el focus en aquesta ansietat, és a dir, buscar constantment com estem. La segona expressió tampoc ajuda perquè li demana al cos un objectiu final, és a dir, com hauria d'estar i no quines conductes hem de fer per a arribar a aquest objectiu.

Algunes pautes per a treballar quan sofrim aquest tipus d'ansietat

- No intentar lluitar contra ella, acceptar que en aquest moment la tenim.

- Saber que l'ansietat, com qualsevol emoció, té uns símptomes fisiològics, que són els que identifiquem com alguna cosa aversiva. Treballar a nivell fisiològic és important per a reduir-los i disminuir el temps de malestar. Per a treballar la part fisiològica de l'ansietat podem fer-ho mitjançant la respiració o relaxació (algunes vegades no fa falta recórrer a elles, ja que podem controlar la part fisiològica amb altres conductes més beneficioses per a el/la esportista, encara que això és un treball molt més personalitzat). És rellevant practicar la respiració de manera adequada, perquè al contrari el que fem és aconseguir l'efecte invers del que busquem.

- Si tenim en compte que en aquests moments el nostre cap està molt més dispersa i li costa estar centrada en els estímuls rellevants, hem de dir-nos què és el que hem de fer i com. Centrar la nostra atenció en les coses rellevants i no en l'ansietat.

- Entendre que pot ser que una part de la competició competeixi amb una mica d'ansietat, encara que treballant les pautes anteriors desapareixerà de manera més o menys ràpida. M'agrada metaforitzar que quan tenim ansietat competim dues en lloc d'un, i no passa res.

L'ansietat no és dolenta, no passa res per tenir-la, de fet, ens prepara per a competir, ens aporta beneficis, i no cal lluitar contra ella. Treballar la part fisiològica i centrar-nos en les coses importants farà que aquesta desaparegui.