.png)
Començo una sèrie de publicacions amb esportistes que confien en el meu treball. Durant les pròximes setmanes estaré entrevistant a alguns d'ells i elles, ja sigui a través d'Instagram, Youtube o a través d'aquest blog.
En aquesta primera entrevista compto amb Guillem Pont, jugador de voleibol.
Podries presentar-te i explicar-nos la teva carrera?
Tinc 18 anys. Actualment joc en el voleibol Palma, en Superliga. Des de petit vaig saber que volia ser jugador de voleibol i m'he format tota la meva vida a Manacor.
Quins plans de futur i objectius tens quant a la teva carrera esportiva?
Perquè aspiro a molt i com més vingui millor. Quant als meus objectius més ambiciosos: jugar a Itàlia. També m'agradaria aconseguir la papereta de colocador titular en un equip de Superliga i que la meva vida estigui lligada al món del voleibol. Si puc dedicar-me a això durant uns anys molt bé i si haig de compaginar-ho amb altres treballs també.
Com està sent el teu primer any en Superliga?
M'ho estic prenent com una any de transició, d'aprenentatge. Estic aprofitant tots els professionals que tinc al voltant, per a aprendre d'ells.
Dels quals has viscut fins ara, Quines són les diferències que trobes en aquesta lliga?
Hi ha bastantes diferències, tant físiques com tècniques. Fisicamente la gent està més preparada. Per exemple, en alguns clubs en categoria juvenil no es fa gimnàs.
Primer any de Superliga, de copa...Explica'ns aquesta experiència. Com et vas sentir en debutar?
La veritat que molt bé. Quan vaig entrar no pensava en els debuts ni on estava perquè realment m'estaria ficant pressió. Simplement em vaig centrar en jugar i a fer el que sé fer i bastant bé la veritat.
Abans de treballar junts, Havies pensat a comptar amb un psicòleg?
Sí. La meva família i els meus entrenadors ho saben. Quan vaig començar amb tu no sabia controlar les meves emocions i vaig pensar que amb tu les podria gestionar.
En quin moment apostes per aquesta figura?
Jo sabia que la necessitava. Em va sorgir l'ocasió de treballar amb tu. Quan et vaig conèixer sabia que volia que treballéssim junts, fer algunes sessions i que m'ajudessis. En això estem.
Creus que seria interessant que la figura del psicòleg comencés a forma part del cos tècnic?
Sí, un psicòleg aporta molt a un equip. En cap equip tot està perfecte. Sempre hi ha algun problema i aquí el psicòleg pot fer una bona feina. També se li lleva treball a l'entrenador i aquest pot centrar-se en el seu.
Si un equip vol arribar lluny, un psicòleg pot entrar a qualsevol edat
A quina edat creus que és convenient començar a comptar amb un psicòleg?
Depèn de l'equip en el qual s'estigui. Si es tracta d'un equip d'infantil on s'està per diversió i sense aspirar a res, potser no fa falta. Però si es tracta d'un equip que vol arribar lluny, perquè un psicòleg pot entrar en qualsevol edat.
Clar, com més aviat millor un psicòleg entre en el cos tècnic, més es naturalitzarà la seva figura, No creus?
Sí. I així els nens i nenes tenen recursos des de petits per a gestionar millor les seves emocions.
Creus que un entrenador pot fer les funcions de psicòleg?
No, no ho crec. Per alguna cosa està la carrera de psicologia. Si l'entrenador ha estudiat la carrera de psicologia, potser podria. Per encara així, són dos treballs molt diferents que porten molta dedicació els dos.
Exacte, és important que un entrenador conegui el que és la psicologia, fins i tot que pugui formar-se en això, perquè està treballant amb persones i amb la conducta humana. Com el teu dius, l'entrenador o entrenadora té un treball molt concret i s'ha de centrar en el seu.
Portem una estona parlant de psicologia i psicòlegs, però, Què és per a tu un psicòleg?
És algú que t'ajuda a administrar les teves emocions i et pot ajudar a solucionar problemes.
Tenia la imatge de la psicologia com una cosa més concreta (...) M'ha sorprès
La percepció sobre l'efecte de la psicologia ha canviat després de treballar junts o ha estat sempre la mateixa?
Ha canviat. Tenia la imatge de la psicologia com una cosa més concreta, que no toqués tants punts. Pensava que m'ajudaries a gestionar les meves emocions i ja està. Però m'ha sorprès. Quan toques aquest tema, veus que no sols és això, si no que també et prepares per a situacions futures. De fet, pots entrenar des de la teva casa. No sols entrenes en la pista.
Interessant canvi en la teva perspectiva. La psicologia encara segueix estigmatitzada. Apostar per la psicologia és un gran pas i si damunt és més gran el que tu creies, és una cosa molt bona. En quin més t'ha ajudat o beneficiat?
M'ha ajudat a preparar-me per a futures situacions, a estar concentrat. Quan vaig debutar en Superliga i en copa vaig saber tenir el cap en el seu lloc i no estar pensant en quina categoria estava jugant.
Alguna anècdota que ens puguis contar d'abans que treballéssim junts?
Abans em picava molt amb les injustícies i amb les àrbitres. Em frustrava bastant i això em desconcentrava. No era beneficiós per a mi i jo era conscient d'això. Encara així, el meu cap anava per a un altre costat. Això em va fer reflexionar. És una de les raons per les quals vaig pensar a comptar amb un psicòleg.
També va canviar molt la teva manera d'entendre les metes i els objectius...
Sí. Els objectius només depenen de nosaltres mateixos i en les metes influeixen els factors externs. Hi ha molta diferència. Entendre això em va ajudar molt.
Cal treballar amb la psicologia de manera puntual o constant?
Pot ser de manera puntual, però si és constant es perceben molt millor els resultats. Es millora més.
Pot ser que hi hagi la creença que un psicòleg només serveix quan estàs malament del cap, però no és així
Per què creus que costa tant comptar amb la psicologia?
No ho sé perquè a mi no em va costar. Pot ser hi hagi la creença que un psicòleg només serveix quan estàs malament del cap, però no és així.
Tens alguna experiència d'equip, que puguis comptar, en la qual fisicamente fóssiu un bon equip, tecnicamente també però mentalment no?
Sí. Per exemple, el meu últim any de juvenil. Aquest equip técnicament, fisicament i tácticament era un molt bon equip, un per a arribar lluny. Però després, l'equip no funcionava psicologicament. No teníem uns objectius clars com a equip. Faltava motivació, la gent fallava a entrenos, sense avisar i sense motiu. Per això ens vam posar en contacte amb tu, per a fer una sessió i des de llavors es va veure el canvi. Aquest va ser mínim perquè va anar només una sessió. Després es va cancel·lar la temporada, però ja es va notar.
A quin més dediques temps a part de l'entreno tècnic?
Em cuido l'alimentació, treball fisicament i amb tu també psicológicament. Abans de l'entreno em proposo objectius i visualitzo algunes accions per a millor.
Pots escoltar les respostes de Guillem en el torn de preguntes fetes pels usuaris d'Instagram en el nostre directe guardat en IGTV:https://www.instagram.com/psicolegmarcsb/channel/