.png)
Burnout és un concepte que s'ha associat principalment a l'àmbit laboral, encara que també el trobem amb freqüència en altres àmbits, entre els quals està l'esportiu. Segurament, algun/a de vosaltres/as coneixereu el concepte, uns altres pot l'identifiqueu com “la síndrome del cremat” i fins i tot alguns/as l'haureu experimentat sense saber què és. A continuació, parlaré del burnout en l'esport.
Sense anar més lluny, els esportistes són una població de risc quant a la seva salut psicològica. Diversos estudis demostren una prevalença del burnout d'entre el 4 i 10%, un altre estudi centrat en esportistes espanyols parla d'una prevalença del 3.4-3.8%. Xifres, en tots dos casos, molt elevades que reflecteixen la necessitat de treballar per a reduir aquest burnout. Per a entendre aquesta vulnerabilitat cal parlar de diversos factors, entre ells:
1. Sobreentrenament: exigències molt altes, acompanyades d'expectatives, en alguns casos poc reals.
2. Pressions externes: la gran demanda i consumició per part de la població, que a vegades sotmet a els/as esportistes a una pressió innecessària. I en cas d'esportistes en etapa de formació, els pares i familiars també tenen un pes molt important, així com el/la entrenador/a.
3. Pressions pròpies d'un mateix: generades pel perfeccionisme, l'autoexigència, etc.
4. Estancament: situació on l'esportista no avança.
Entenem la síndrome del burnout com un com “un estat d'esgotament físic, emocional i mental com a resposta a l'estrès crònic”. Una definició més completa i complexa seria “un estat d'esgotament físic, emocional i mental originat per unes exigències elevades en l'entorn competitiu, una baixa realització personal (s'entén com a sentiments d'incapacitat, baixa autoestima, baixa efectivitat en el treball, idees de fracàs i autoavaluació negativa), deguda a una falta de consecució dels sentiments d'èxit i de creixement individual en el context esportiu, i una devaluació de l'esport que causaria una pèrdua d'interès per la pròpia activitat”.
Normalment els/as esportistes es troben molt esgotats/as, tant física com mentalment, estan al límit.
El burnout s'associa a una sèrie de símptomes:
· Físics: tensió, fatiga, dolors musculars i articulars, falta d'apetit, problemes respiratoris, increment de la pressió sanguínia i major ritme cardíac durant el descans.
· Immunològic: baixada de les defenses, la qual cosa provoca vulnerabilitat davant les infeccions.
· Bioquímic: augment del cortisol, serotonina, adrenalina i dels àcids grassos en el plasma.
Disminució del glucogen muscular, de l'hemoglobina, el ferro i la ferritina.
· Psicològics: alteracions de l'estat d'ànim, ansietat, irritabilitat, letargia, baixa autoestima, falta de concentració i confiança, trastorns del son, pèrdua de la libido, rumiaciones, i com a conseqüència tot això afecta a la motivació.
· Conductual: descens en el nivell d'eficiència, augment de la retirada, major desorganització conductual en els diversos àmbits, intents d'evitar la pràctica esportiva o l'entrenament.
La millor manera de tractar amb el síndroma de burnout és la prevenció, i per a això és necessari treballar diversos aspectes com: adoptar un estil de vida saludable (alimentació, descans, exercici, desconnexió, etc.); treballar els pensaments i les creences, la qual cosa ens ajudarà a saber gestionar la pressió; i fins i tot treballar amb programes que ens ajudin a mantenir la motivació. Un altre punt important és ajudar el/l'esportista a crear-se més d'una identitat, no sols l'esportiva. Entendre que abans que esportistes són persones i consegüentment necessiten cuidar de la persona.
No obstant això, és cert que no tots els esportistes reaccionen igual davant les situacions d'estrès. En cas de no poder prevenir el burnout, algunes vegades serà necessari distanciar-se de l'esport per a agafar aire i poder treballar per a després tornar a la pràctica esportiva. Fins i tot, en el pitjor dels casos, alguns/as esportistes no arriben a recuperar mai l'activitat, suposant l'abandó esportiu per complet.