Cuidar la salut mental en l’esport: més enllà del “pensa en positiu”

En els darrers anys ha crescut l’interès per la salut mental en l’àmbit esportiu. Cada vegada més esportistes parlen obertament d’ansietat, bloquejos, desmotivació o pressió. I això, sens dubte, és un avenç.

Tanmateix, també han proliferat els missatges simplistes: “pensa en positiu”, “tot està al teu cap”, “si vols, pots”. Encara que benintencionades, aquestes frases poden generar més confusió que ajuda.En aquest article et proposo anar una mica més enllà, des d’una mirada basada en la ciència del comportament.

El risc dels missatges superficials

Dir-li a un esportista que “pensi en positiu” quan està bloquejat pot semblar un bon consell. Però des de la psicologia conductual, això no modifica les condicions que mantenen el seu malestar. De fet:

• Pot augmentar la seva frustració si no aconsegueix sentir-se millor

• Pot portar-lo a amagar el que sent per no semblar “feble”

• Pot reforçar patrons d’evitació emocional: allunyar-se del que fa mal sense processar-ho

El problema no és tenir pensaments negatius. El problema és com actuem davant d’aquests pensaments i emocions.

Com s’entén el malestar?

Des d’aquesta perspectiva, les emocions i els pensaments no són l’enemic. Són esdeveniments interns que formen part del repertori de qualsevol persona. No sempre podem controlar-los directament, però sí podem escollir com actuar davant d’ells.

Per exemple:

• Un jugador que sent ansietat abans d’un partit pot interpretar-la com una amenaça (“no estic preparat”) i evitar assumir riscos

• Un altre pot notar la mateixa ansietat i utilitzar-la com a senyal d’activació, ajustant la seva rutina per mantenir-se concentrat

La diferència no està a sentir o no sentir, sinó en la funció de la conducta que emetem davant d’aquesta sensació.

Evitar no és afrontar

Un dels processos més freqüents en esportistes amb malestar psicològic és l’evitació experiencial: intenten no sentir ansietat, no pensar en l’error, no mostrar-se vulnerables. Aquesta lluita interna pot portar a:

• Ritus o rutines excessives per calmar el malestar

• Sobreentrenament per compensar la inseguretat

• Aïllament o silenci emocional

• Pèrdua del gaudi i la connexió amb l’esport

A curt termini, aquestes conductes poden reduir el malestar. Però a mitjà i llarg termini, el mantenen i el reforcen.

Què vol dir cuidar realment la salut mental?

Cuidar la salut mental no és estar sempre bé, ni eliminar el patiment. És aprendre a relacionar-te de forma diferent amb el que penses i sents, per poder actuar en coherència amb els teus objectius i valors, fins i tot en moments difícils.

Això implica:

• Reconèixer i validar el que sents, sense jutjar-ho

• Aprendre a observar els teus pensaments sense fusionar-t’hi

• Exposar-te progressivament al que evites, desenvolupant tolerància emocional

• Definir quin tipus d’esportista vols ser, més enllà dels resultats

Un exemple en context

Imagina una atleta que després d’una lesió sent por a tornar a competir. Té pensaments de fracàs, inseguretat i ansietat anticipatòria.

Un enfocament centrat en el “pensa en positiu” podria empènyer-la a ignorar aquests pensaments o rebatre’ls amb afirmacions buides.

Un enfocament conductual treballaria més aviat en:

• Acceptar que la por és una resposta natural després d’una lesió

• Observar els seus pensaments sense actuar automàticament en funció d’ells

• Dissenyar exposicions progressives a la competició, en línia amb els seus valors

• Reforçar les conductes valentes, no l’absència de malestar

Així doncs, no es tracta de sentir-se bé per competir, sinó d’aprendre a competir tot i sentir-se malament.

Conclusions

La salut mental en l’esport no es construeix a base de frases motivacionals ni evitant el que és incòmode. Es construeix amb autoconeixement, exposició progressiva, coherència personal i una relació més flexible amb les emocions i els pensaments.

Com a psicòleg, t’acompanyo no perquè deixis de sentir, sinó perquè sàpigues què fer amb el que sents. Perquè el rendiment i la salut mental no són oposats: es potencien mútuament quan es treballen de debò.

Vols treballar la teva part mental amb rigor i sense frases buides?

Estic disponible per ajudar-te a construir eines psicològiques sòlides que et permetin rendir amb més llibertat, gaudi i coherència.Escriu-me i en parlem.