El context està entrenant la teva concentració (i probablement no n’eres conscient)

Per què cada vegada costa més concentrar-se i què té a veure l’entorn en què vivim

T’ha passat mai que hi ha dies en què et resulta fàcil concentrar-te i altres en què l’atenció salta constantment d’una cosa a una altra?

Et disposes a estudiar i acabes consultant una altra cosa que no tenia res a veure amb la tasca.

Llegeixes una pàgina i descobreixes que pràcticament no recordes el que has llegit.

Estàs entrenant i la teva atenció es dirigeix contínuament cap a pensaments, sensacions o estímuls que no són rellevants per a la tasca.

Moltes persones interpreten aquestes situacions com un problema individual.

Creuen que els falta concentració.

Tanmateix, l’evidència científica suggereix una explicació molt més interessant:

La concentració no depèn únicament de la persona. També depèn del context en què aquesta persona ha après a atendre.

Entendre aquest principi pot canviar completament la manera com entenem la concentració, tant en l’esport com en la vida quotidiana.

Què és realment la concentració?

Quan parlem de concentració sovint imaginem una persona completament immersa en una tasca, aïllada de qualsevol distracció.

Però des de la psicologia de l’atenció i la psicologia de l’aprenentatge, la concentració es pot entendre d’una manera més precisa.

Concentrar-se consisteix a dirigir l’atenció cap als estímuls rellevants per a una tasca i ignorar aquells que no són importants en aquell moment.

Per tant, la concentració no implica atendre només una cosa.

Implica discriminar constantment quina informació mereix els nostres recursos atencionals i quina no.

Aquesta idea és especialment important perquè canvia la manera com entenem els problemes de concentració.

Moltes vegades el problema no és que la persona no pugui atendre.

El problema és que hi ha massa estímuls competint simultàniament per la seva atenció.

La concentració no passa dins del cap, passa en interacció amb el context

Un dels errors més freqüents quan es parla de concentració és pensar que es tracta només d’una habilitat interna.

La realitat és que l’atenció sempre ocorre en relació amb un entorn determinat.

Atenem a alguna cosa perquè determinats estímuls capten la nostra atenció, assenyalen informació rellevant o han adquirit importància a través de la nostra història d’aprenentatge.

Per aquest motiu, una mateixa persona pot mostrar nivells de concentració molt diferents segons el context.

No ens concentrem igual en:

• Una biblioteca silenciosa.

• Una oficina amb interrupcions constants.

• Una competició esportiva.

• Una reunió de treball.

• Una cafeteria plena de soroll.

La persona és la mateixa.

El que canvia és el context.

I quan canvia el context, també canvia la probabilitat que apareguin determinades conductes atencionals.

Mai havíem viscut envoltats de tants estímuls

Hi ha un aspecte del context actual que sovint no es té en compte quan es parla de concentració.

Vivim en un dels entorns més estimulants de la història.

El nostre dia a dia està ple d’elements dissenyats per captar l’atenció:

• Pantalles.

• Xarxes socials.

• Missatges.

• Correus electrònics.

• Publicitat.

• Música.

• Podcasts.

• Notícies.

• Vídeos curts.

• Converses simultànies.

• Alertes.

• Recomanacions personalitzades.

• Informació constant.

Però el problema real no és només la quantitat d’estímuls.

El problema és que cada vegada és més habitual interactuar amb diversos estímuls alhora.

Mengem mentre mirem contingut.

Escoltem informació mentre responem missatges.

Treballem mentre rebem interrupcions.

Entrenem mentre pensem en altres obligacions.

Consumim informació mentre en rebem de nova.

I, a poc a poc, aprenem una forma concreta de relacionar-nos amb l’atenció:

canviar constantment de focus.

Estem entrenant l’atenció dividida

Des de la psicologia de l’aprenentatge sabem que les conductes que repetim tendeixen a consolidar-se.

Això significa que el que practiquem diàriament acaba influint en el nostre comportament futur.

Moltes persones passen gran part del dia alternant contínuament entre diferents estímuls:

Un missatge.

Una conversa.

Una notícia.

Una tasca.

Un vídeo.

Un correu.

Un altre estímul.

Un altre canvi de focus.

Amb el temps, aquest patró es converteix en una pràctica habitual.

No estem entrenant necessàriament l’atenció sostinguda.

Estem entrenant la transició constant entre estímuls.

Estem aprenent a detectar novetats.

Estem aprenent a respondre ràpidament als canvis de l’entorn.

Estem aprenent a redistribuir contínuament l’atenció.

El mite del multitasking

Moltes persones creuen que poden atendre diverses coses alhora de manera eficient.

Tanmateix, la recerca en atenció mostra que, en la majoria de situacions complexes, el que anomenem multitasking consisteix en realitat en alternar ràpidament entre diferents focus atencionals.

I cada canvi té un cost.

Quan l’atenció canvia constantment:

• Augmenten els errors.

• Disminueix la profunditat del processament.

• Es necessita més temps per completar tasques.

• És més difícil mantenir l’atenció durant períodes prolongats.

La sensació subjectiva pot ser que estem fent moltes coses alhora.

Però des del punt de vista psicològic estem fragmentant contínuament els recursos atencionals.

Què passa quan hem de concentrar-nos?

Aquí apareix una paradoxa interessant.

Moltes activitats importants per al rendiment requereixen exactament el contrari del que sovint practiquem durant el dia a dia.

Estudiar.

Llegir.

Analitzar informació.

Aprendre habilitats.

Resoldre problemes complexos.

Entrenar aspectes tècnics.

Competir.

Totes aquestes activitats exigeixen estabilitat atencional.

Exigeixen mantenir l’atenció orientada cap a informació rellevant durant períodes prolongats.

Però si el nostre context habitual afavoreix canvis constants de focus, és lògic que mantenir l’atenció esdevingui més difícil.

No perquè hi hagi un problema dins la persona.

Sinó perquè interactuem diàriament amb contextos que afavoreixen un altre tipus de patró atencional.

L’esport com a exemple de concentració

L’esport permet observar aquest fenomen amb especial claredat.

Durant qualsevol competició apareixen múltiples estímuls que competeixen per l’atenció de l’esportista:

• El resultat.

• Els rivals.

• Els companys.

• Errors previs.

• Expectatives.

• Fatiga.

• Emocions.

• Públic.

• Esdeveniments inesperats.

Tanmateix, el rendiment depèn d’una capacitat fonamental:

identificar quina informació és rellevant per a la tasca i ignorar la que no ho és.

Un tennista ha d’atendre la trajectòria de la pilota i la posició del rival.

Un golfista ha de centrar-se en elements específics de l’execució.

Un corredor ha de focalitzar-se en variables rellevants del rendiment.

Un porter ha de discriminar ràpidament la informació important de la que no ho és.

Les demandes canvien segons l’esport.

Però el principi psicològic és el mateix.

La concentració consisteix a seleccionar informació útil i descartar la que competeix innecessàriament per l’atenció.

L’error més freqüent en entrenar la concentració

Moltes persones intenten millorar la concentració només quan la necessiten.

Quan competeixen.

Quan estudien.

Quan han de rendir.

Però la concentració no apareix només en aquests moments.

També s’entrena durant la resta del dia.

Cada interacció amb l’entorn ensenya alguna cosa al sistema atencional.

Ens ensenya on mirar.

Què ignorar.

Quant de temps mantenir l’atenció.

Amb quina rapidesa canviar de focus.

Per això no es pot entendre la concentració sense analitzar el context.

La pregunta no hauria de ser només:

Per què em costa concentrar-me?

Sinó:

Quin tipus d’atenció estic entrenant cada dia?

La concentració no és no distreure’s

Existeix la creença que una persona concentrada no es distreu mai.

La realitat és molt diferent.

Els pensaments apareixen.

Les emocions apareixen.

Els estímuls apareixen.

Les distraccions apareixen.

Sempre.

La diferència està en una altra habilitat.

La capacitat de tornar una vegada i una altra a allò que és rellevant.

Des d’aquesta perspectiva, la concentració no consisteix a eliminar distraccions.

Consisteix a respondre adequadament quan aquestes apareixen.

I això es pot entrenar.

Conclusions

La concentració no és una característica fixa ni una capacitat estable.

És una conducta que depèn constantment del context.

Vivim envoltats d’estímuls que competeixen per la nostra atenció.

Vivim en entorns que afavoreixen canvis continus de focus.

Vivim practicant determinades formes d’atendre.

Tot això influeix en com ens concentrem quan arriba el moment de rendir.

Per això, abans de preguntar-nos per què ens costa concentrar-nos, pot ser més útil plantejar una altra qüestió:

Què està ensenyant el meu context a la meva atenció cada dia?

La concentració no comença quan intentem concentrar-nos.

Comença molt abans, en la manera com interactuem amb el nostre entorn.

Referències bibliogràfiques

• Posner, Michael I. & Petersen, Steven E. (1990). The Attention System of the Human Brain. Annual Review of Neuroscience, 13, 25–42.

• Kahneman, Daniel (1973). Attention and Effort. Prentice-Hall.

• Pashler, Harold (1994). Dual-task interference in simple tasks: Data and theory. Psychological Bulletin, 116(2), 220–244.

• Monsell, Stephen (2003). Task switching. Trends in Cognitive Sciences, 7(3), 134–140.

• Bouton, Mark E. (2019). Context, Attention, and the Switch Between Knowledge and Behavior. Current Directions in Psychological Science, 28(2), 166–171.

• Abernethy, Bruce (2001). Attention. En Handbook of Sport Psychology.

• Moran, Aidan P. (2016). The Psychology of Concentration in Sport Performers. Routledge.

• Nideffer, Robert M. (1976). Test of Attentional and Interpersonal Style.