Guanyar avui no vol dir arribar. Perdre avui no vol dir no arribar

El parany del curtterminisme

Vivim en una època en què tot es mesura en resultats immediats. Si guanyem avui, pensem que ja hem arribat. Si perdem, sentim que tota la feina no ha servit de res. Però la realitat —des de la psicologia esportiva— és molt més complexa: ni les victòries ni les derrotes defineixen el nostre futur, només el procés d’aprenentatge i millora contínua.

En l’esport (i en la vida), confondre el rendiment momentani amb el potencial real és un error habitual. Veiem un nen destacar a edats primerenques i ja el projectem com “el proper Messi o Jordan”. Però el talent precoç no garanteix l’èxit esportiu. La recerca en psicologia de l’esport ho demostra: els factors que determinen el rendiment esportiu a llarg termini tenen més a veure amb la constància, la motivació esportiva, la capacitat d’adaptació i la tolerància a la frustració, que no pas amb el resultat puntual.

El perill de mirar només el resultat

Quan l’atenció se centra únicament en el resultat, deixem d’atendre allò que realment importa: el procés de creixement personal i esportiu.I això té conseqüències.L’esportista que viu pendent del marcador es torna més vulnerable a l’error, més inestable emocionalment i més dependent de l’aprovació externa. En canvi, qui se centra en millorar cada dia, en entrenar millor, descansar millor, comunicar-se millor i entendre les seves emocions, construeix una base sòlida i duradora per al seu desenvolupament esportiu.

Des de la psicologia esportiva, en diem orientació al procés. És l’enfocament que separa els que arriben dels que es queden pel camí. Perquè, encara que el resultat trigui, el progrés psicològic i esportiu sempre arriba quan hi ha coherència entre la feina, la paciència i la gestió emocional.

El que veiem no sempre és el que serà

Quantes vegades hem vist jugadors que, en edats primerenques, “ho tenien tot”: tècnica, físic, reconeixement... i amb el pas dels anys desapareixen. No perquè perdessin el talent, sinó perquè van deixar de créixer mentalment. No van aprendre a gestionar la pressió, a tolerar els alts i baixos o a mantenir la disciplina quan l’entorn va deixar d’aplaudir.

I també passa a l’inrevés: esportistes que no destacaven a les categories base i que, amb els anys, desenvolupen una mentalitat esportiva forta, una ètica de treball impecable i una enorme capacitat d’aprenentatge. Aquests són els que acaben arribant més lluny.

El desenvolupament esportiu no és una línia recta. És una corba irregular plena d’aprenentatges, on els avenços no sempre es veuen a curt termini. Però si seguim en el camí, tot acaba posant-se al seu lloc.

L’èxit real en l’esport

L’èxit no és guanyar avui.L’èxit és continuar millorant quan ningú et veu, continuar creient en el teu procés quan els resultats no t’acompanyen, continuar treballant quan d’altres es rendeixen.

Des de la psicologia esportiva, el focus ha d’estar en construir una mentalitat de creixement. Entendre que cada pas compta, fins i tot aquells que semblen no portar-te enlloc. Perquè, al final, els petits progressos diaris són els que t’acosten al teu objectiu esportiu i personal.

Reflexió final:

No et deixis enganyar pel que és immediat.

Ni per la victòria que sembla definitiva, ni per la derrota que sembla fatal.

Totes dues són només fotografies d’un moment.

Allò important és la pel·lícula completa.

I aquesta només l’escriu qui té la paciència, la humilitat i la constància de continuar millorant cada dia.