L'autoexigència i el perfeccionisme: beneficis i perjudicis

Mai pareixes, mai et conformes, fins que el bo sigui millor i el més ben excel·lent. Aquesta frase té com a rerefons dos conceptes psicològics molt habituals, especialment en el món de l'esport, però no exclusius d'aquest: l'autoexigència i el perfeccionisme. Què penses sobre aquestes dues característiques? Ens ajuden o ens perjudiquen? Abans de continuar llegint m'agradaria que pensessis si t'identifiques amb aquests conceptes i com afecten el teu dia a dia. Si no t'identifiques amb ells cerca a alguna persona pròxima a tu que compleixi amb aquestes característiques i mira com l'afecta.


En el món de l'esport és molt habitual veure a esportistes que compleixen tenen aquests conceptes d'autoexigència i perfeccionisme. El per què l'esport els fomenta és perquè aquest àmbit és molt competitiu i molt dur, on un gran nombre de persones lluita pels mateixos objectius i no és gens fàcil aconseguir-los.


Aquests objectius poden ser:

- Arribar a ser professional.

- Ser el millor del món.

- Guanyar una medalla olímpica.

- Guanyar alguna competició important.

- Aconseguir ser titular (en els esports d'equip).

- I un llarg etcètera.


En aquest post parlaré sobre tots dos conceptes per a intentar veure si ens ajuden o ens perjudiquen i com podem fer perquè ens ajudin.


Començaré pel perfeccionisme. Buscar el perfeccionisme sol generar més conseqüències negatives que positives, posant en escac moltes habilitats psicològiques com pot ser la frustració, la motivació, l'autoconfiança, l'autoeficàcia, l'autoestima, entre moltes altres.


Cal pensar que la perfecció no existeix, i no existeix per diverses raons, una d'elles és perquè l'error forma part del joc, sí o sí que cometrem algun tipus d'error (aquest pot ser més o menys visible, gran, important). Si entenem això ja veiem que no és possible jugar perfecte. A més, per molt bé que executem un gest tècnic o un partit, fins i tot encara que sigui gairebé perfecte, mai serà suficient, perquè sempre hi haurà algun aspecte que millorar. És a dir, la cerca de la perfecció és com buscar d'acabar de comptar números, quan ja sabem que existeix l'infinit (és a dir, pots comptar fins que t'afartis, que els números no acaben).


A més, tot això ens ennuvola la vista i només veiem el que fem malament, no valorem totes les coses que hem fet bé durant la competició. El perfeccionisme té més efectes negatius que positius. És important treballar per a millorar constantment? Evidentment, però amb les idees i els objectius molt clars i sobretot valorant les coses que es fan bé. Treballar per a millorar sí, treballar per a ser perfecte no.


D'altra banda, parlaré ara de l'autoexigència, un altre concepte molt comú i que genera molts dubtes a l'hora de parlar de beneficis o inconvenients.


Podem associar l'autoexigència a la cerca constant del millor, a voler sempre més i millor, el problema ve quan ens oblidem dels límits.


L'autoexigència pot aportar uns certs beneficis a les persones, com per exemple les ganes de continuar treballant per a millorar i lluitar pels seus objectius. El problema sorgeix quan l'autoexigència controla a la persona en lloc de la persona controlar l'autoexigència, és a dir, cal saber on estan els limitis, fins a on puc arribar, entendre que no sempre voler és poder (podria parlar molt, però resumint, no podem controlar coses que no depenen d'un mateix).


Una vegada més, l'autoexigència està relacionada amb altres conceptes psicològics com els que he comentant anteriorment parlant del perfeccionisme. L'ansietat és una altra emoció present en el dia a dia de les persones que conviuen amb aquestes dues característiques, ja que el seu cos està constantment en alerta buscant aquesta perfecció i exigint-se més. A més, augmenta la probabilitat de lesió, no sols per l'estrès generat dia a dia, sinó perquè al no saber on estan els limitis no sabem quan parar per a donar un respir al cos i la ment.

Una perfecció i autoexigència mal gestionats i mal entesos generen un malestar molt gran a la persona que conviu amb ells. És molt important entendre quines coses podem fer, com fer-les, fins a on podem arribar i deixar-nos de frases fetes que fan més mal que bé.

1 view0 comments

Recent Posts

See All