.png)
Moltes vegades, al nostre al voltant o en mitjans de comunicació, escoltem i llegim que: “l'esport ens deu una”, podent canviar esport per qualsevol modalitat en concret com, futbol, bàsquet, tennis, golf, voleibol, etc. Aquesta expressió se sol usar quan es perd algun partit considerat (erròniament) més rellevant que un altre, com un final.
La veritat és que cal tenir molt de compte amb el nostre llenguatge, ja que en ell s'amaga un gran poder. Al no parlar de manera correcta, les conseqüències poden ser contraproduents, ja sigui a curt o llarg termini.
Estem donant a un terme el poder que no té i restant importància a altres aspectes que sí que el tenen
La realitat és que l'esport és només això, esport, no amaga màgia, ni memòria, ni coneixement, ni res d'això. En utilitzar expressions com l'exemple de l'inici, podem crear creences (les quals modificaran la nostra conducta) o bé conductes governades per regles. Estem donant a un terme el poder que no té i restant importància a altres aspectes que sí que el tenen. En aquest cas, podríem parlar del locus de control, entès com l'atribució que una persona duu a terme sobre si l'esforç que realitza és o no contingent a la seva conducta. L'atribució del locus control pot ser intern (si hi ha relació entre conducta realitzada i esdeveniment extern) i extern (si no hi ha relació entre conducta realitzada i esdeveniment extern. Per exemple, “ha estat sort”, o bé “el futbol ens deu una”). El locus de control extern afecta a la nostra conducta.
On hauríem de posar el nostre focus és, abans de res, a entendre que tot requereix un procés i que aquest requereix de temps. Aquest temps ha de dedicar-se a fer una bona feina en tots els factors que puguin afectar la variable de rendiment: una bona feina física, estratègic i/o tàctic, tècnic, d'alimentació, descans, psicològic, etc. Treballant tots aquests aspectes i de manera correcta el que estem fent és augmentar les probabilitats d'aconseguir més victòries (entre elles finals). Aquests partits es podran perdre, evidentment. Però si el focus no es dispersa i fem valoracions objectives i constructives de les victòries i les derrotes, modificant (si estem per mal camí) el treball que s'està realitzant, augmenten les probabilitats de guanyar. A més, cal entendre que guanyar es tracta d'un objectiu que no depèn solament de nosaltres.
Què vull dir amb tot això?
Si alguna vegada arribem a jugar una final d'alguna competició, la perdem i pensem que pel nostre joc o el nostre esforç ens mereixíem haver-la guanyat, estarem dispersant el nostre focus. Estarem perdent possibilitats de, d'una banda, arribar a una altra final, i, per un altre, de treballar com cal per a guanyar-la. Això ens passarà perquè pensarem que “x” deporti ens deu una i que ja ens toca guanyar.
Millor seguir centrats en el nostre treball i en conductes que puguem controlar, per a continuar millorant i augmentant les probabilitats d'èxit, en aquest cas entès com aconseguir aquesta final que se'ns va resistir.