El psicòleg esportiu

Què és i com pot ajudar-te?

Amb aquest escrit intentaré acostar la figura del psicòleg esportiu als lectors i a les lectores. Penso que és un dels posts més importants que escriuré, pot ser que no el més interessant, però si un dels més rellevants per als seguidors d'aquesta pàgina. Per què té tanta importància? És vital conèixer la figura del psicòleg esportiu per a entendre els futurs posts que vaga publicant i entendre el perquè de molts escrits.

Quina formació necessita un professional de la psicologia esportiva? Per a poder ser un professional de la psicologia esportiva s'ha d'estudiar la llicenciatura o el grau de psicologia, a més d'estudis d'especialització de la psicologia esportiva. Un psicòleg de l'esport ha de formar-se tota la vida amb cursos, másters, doctorats, congressos, jornades, lectura de llibres de formació, recerca, etc. A més a més, una recomanació personal és que un psicòleg esportiu es formi en l'àmbit de la psicologia clínica o sanitària, ja que el fet de treballar en PERSONES, professionals de l'esport, però no deixen de ser persones, podem trobar-nos amb algun cas que no acudeixin a nosaltres per la millora del rendiment, sinó per altres temes més personals i hem de tenir la capacitat per poder-los ajudar o bé derivar-los.

Què és un psicòleg de l'esport? Respondré aquesta pregunta, anomenant alguns punts claus del psicòleg esportiu: • Expert en el comportament (conducta, cognició i emoció). • Expert en l'entrenament d'habilitats psicològiques. • Expert en les relacions interpersonals. • Expert en els estils de lideratge. • Expert en observació.

Des del meu punt de vista, i sent la meva manera de treballar, crec que un psicòleg de l'esport ha de conèixer tots els esports amb els quals està treballant. D'aquesta manera és més fàcil parlar amb els esportistes i les esportistes, i parlar un mateix idioma, a més de poder aportar molt més a la millora del seu rendiment. Un altre tret important del psicòleg esportiu és el medi on treballa, ja que no només treballa en un despatx, sinó que ha d'estar en el camp. El treball de camp és tan important o més que el treball en el despatx. Per què? Senzill, és on passa tot (conductes, comunicació, emocions, etc.) i si no està en el camp, no el pot observar. Un altre aspecte molt important, des del meu punt de vista, que un psicòleg ha de tenir a l'hora de treballar amb un esport és una característica imperceptible i mala de descriure, però les anomenaré sensacions. Aquestes són les percepcions internes i subjectives d'un professional de la psicologia esportiva que indiquen que està preparat i en sintonia per treballar amb aquest tipus d'esport. Aquesta sensació és mala de descriure i explicar, però com a professional ets conscient de quan es manifesta aquest tipus de sensacions i quan no. Això és una característica que, jo personalment, penso que és un plus. No és un tret indispensable, però aquesta "xispeta" és el fet distintiu que marca el treball posterior.

El treball psicològic no és exclusiu dels/les esportistes, sinó que pot i ha de treballar amb molts més agents implicats en l'esport, aquests són: evidentment els i les esportistes (en l'àmbit individual i en l'àmbit grupal/equip), amb els entrenadors i les entrenadores, directius i directives, pares i mares i altres familiars, àrbitres, en l'àmbit d'institucions (federacions, clubs, etc.).

Abans d'acabar aquest post m'agradaria parlar, de forma general, de les funcions d'un psicòleg esportiu. Si us pareu a pensar en què pot ajudar un psicòleg en l'àmbit de l'esport segur que us sorgeixen multitud de funcions, i totes elles segur que són vàlides. Ara bé, jo les agruparé en 3 categories: recerca, intervenció i educació.

La recerca ens ajuda a millorar com a professionals i a provar noves tècniques, estratègies, metodologies, etc. Per a millorar com a professionals i millorar nostra practica i intervenció amb les persones. D'altra banda, tenim l'educació, per a mi és un percentatge molt elevat del treball psicològic, és molt important educar en molts aspectes, en funció del nivell en què ens trobem educarem uns aspectes o uns altres, però per poder aportar alguns exemples generals, podem parlar d'educació en xarxes socials, gestió econòmica, gestió d'emocions, educació per a pares, etc. I per a finalitzar, la intervenció, potser la més reconeguda, però la menys aplicada, ja que s'aposta poc pel treball psicològic. La intervenció en l'àmbit de l'esport pot anar enfocada cap a una millora del rendiment esportiu, cap a solucionar algun "problema" que et pugui sorgir quan practiques esport, cap a recuperar la il·lusió i les ganes de realitzar esport, etc.

Per a finalitzar m'agradaria deixar una reflexió en l'aire, he parlat amb molts jugadors I jugadores, pares i mares, entrenadors i entrenadores, clubs, federacions, etc. I els hi preguntava una cosa molt concreta: Quin percentatge creieu que aporta la psicologia a l'esport? La resposta sempre ha estat un percentatge molt elevat, i si parlem de rendiment, més encara. Llavors, si és tan elevat, Per què no apostem per la psicologia?