.png)
El concepte de confiança en el món deporti pot ser molt extens, ja que podem parlar de confiança cap a un mateix, cap al cos tècnic, cap als companys, en unes certes habilitats, etc. En aquest post escriuré sobre la confiança cap a un mateix, és a dir, l'autoconfiança.
Sempre que puc m'agrada posar exemples d'esportistes coneguts parlant del mateix tema que exposaré. Buscant notícies, documentals i reportatges que m'aportessin bons exemples del tema he pogut trobar varis, alguns els aniré exposant al llarg d'aquest post. M'agradaria començar amb aquestes paraules:
"Té moltes habilitats, molta confiança i és una qüestió de temps per a ell. Si et fixes en el jove que és, té l'edat d'un segon any d'Universitat. Està en una lliga molt dura, però millorarà molt si continua aprenent", va esgrimir Jordan després d'un partit davant els Lakers a la fi dels anys noranta. Ja en aquells dies va apostar per la vàlua de Kobe".
Segurament, moltes persones relacionades amb el món de l'esport coneixen a Michael Jordan i a KobeBryant. En aquestes paraules podem observar com Jordan lloa diverses característiques de Kobe, entre elles la confiança.
A molts/as esportistes ens agradaria tenir la confiança que ells tenien, però no és tan fàcil. L'autoconfiança és una habilitat psicològica molt complexa i d'important valor, ja que afecta el rendiment. Però tenir més o menys autoconfiança no consisteix en el mer fet de dir-se a un mateix confia en tu, o parlar-se de forma més positiva. Moltes persones entenen o associen l'autoconfiança amb l'autoparla de manera negativa, o bé, tenir pensaments negatius, però res més lluny de la realitat. Més que buscar en com són aquests pensaments o aquesta autoparla, si negatius o positius, cal valorar quina funció tenen i com afecten els/as esportistes.
He treballat amb molts/as esportistes que utilitzen l'autodiàleg positiu per a incrementar la seva autoconfiança i el motiu pel qual sol·liciten la meva ajuda és la falta de confiança, això ens indica que no és una recepta màgica no?
Seguint amb un dels esportistes anteriorment esmentats poso un altre exemple per a veure que no és sol com un es parla: en una de les finals de la NBA, de Boston contra Lakers, els Lakers perdien la sèrie per 3-2 i Kobe després de perdre el tercer partit va fer el següent comentari “no tinc molta confiança a remuntar”. Els Lakers van acabar guanyant la sèrie, i consegüentment l'anell de la NBA.
És falta de confiança? Realment Kobe no confiava en ell i/o en el seu equip per a remuntar?
Tampoc us mentiré i cert és que l'autodiàleg és una tècnica que pot ajudar, però no a tothom, ni de la mateixa forma ni en el mateix moment. A més, cal pensar que una persona no es parla negativament només per falta de confiança, cal explorar la història d'aprenentatge per a saber perquè succeeix això.
L'autoconfiança és afectada i afecta a altres variables psicològiques, com la concentració, l'ansietat o el nivell d'activació, entre altres. Per exemple, un augment d'ansietat fa que la confiança en els propis mitjans descendeixi.
No fa molt temps veient un partit de bàsquet del FC Barcelona, vaig escoltar els comentaristes dir que KyleKuric estava baix de confiança, perquè estava passant per una mala ratxa amb el seu tir de 3. Els que veieu el bàsquet sabeu el ràpid que tira Kuric i el poc temps que hi ha en ACB per a poder executar un tir, tenim molt temps per a pensar fallaré? Segurament no, llavors si no pensa malament i no es parla mal, per què no té confiança? Perquè la confiança no és sol com ens parlem, sinó que hi ha molts altres factors que afecten aquesta variable.
Entenem per autoconfiança “el grau de certesa, d'acord amb les experiències passades, que té l'esportista respecte a la seva habilitat per a aconseguir l'èxit en una determinada tasca, és a dir, la creença que pots fer realitat un comportament desitjat”. En altres paraules, la creença que té un/a esportista d'aconseguir l'èxit (l'èxit no sempre es tradueix a guanyar, sinó a poder realitzar el comportament desitjat en el moment desitjat). A això cal afegir que l'autoconfiança és una variable multifactorial i dinàmica. Són molts els factors que poden fer que un esportista tingui major o menor confiança, i aquesta és canviant al llarg d'una vida esportiva, temporada i fins i tot en un mateix entrenament.
En l'últim Roland Garros, (2022), Paula Badosamanifestava “necessito recuperar la meva autoconfiança”, tennista que afirmava que l'any 2021 havia estat el seu millor any i que mentalment estava molt fort, ara manifesta no tenir confiança i a més que mentalment ha fet uns passos enrere. Aquí podem veure que l'autoconfiança és una habilitat dinàmica.
A continuació, exposaré algunes variables que poden afectar la confiança:
- Resultats esportius.
- Aprenentatge d'una nova destresa.
- Falta de motivació autodeterminada (intrínseca).
- Percepció de preparació.
- Metes irreals o inadequades.
- Ambient (familiars, entrenadors, companys, etc.).
En aquesta línia exposaré un exemple de Fernando Llorente quan estava en l'Athletic, també deia “em falta confiança per a ficar algun gol”. I en aquest cas, en la mateixa entrevista deia, "potser la falta de continuïtat fa que em falti aquesta confiança per a ficar algun gol", un altre factor que pot fer trontollar la confiança d'algun esportista.
Un altre factor que pot afectar la confiança pot ser com estiguem jugant, KyleKuric, en la seva etapa en el Gran Canària, va dir: “vam defensar malament i els vam donar confiança”, un exemple més de la complexitat d'aquesta habilitat.
No és gens estranyo escoltar familiars, entrenadors o companys d'equip parlar a algun esportista demanant-li més confiança, dient-li que l'única cosa que li falla és la confiança per a augmentar el seu rendiment. Moltes vegades s'atribueixen els errors a la falta de confiança, per exemple: “no fiques canastra perquè no confies en tu”; “no has ficat el putt perquè no t'ho has cregut”, etc. Aquests errors no són sempre per falta de confiança, pot ser que algunes vegades sí, però no sempre. Atribuir-ho tot a l'autoconfiança pot generar unes certes conseqüències negatives, com podria ser generar a l'esportista una falsa confiança, una màscara que es posa per a protegir-se. A més, fomentem la poca tolerància a l'error, ja que aquest és castigat constantment, en aquest cas culpant a la confiança.
Per a finalitzar, cal pensar que no a totes les persones els genera confiança el mateix, poso un exemple d'això:
Imagineu-vos dos jugadors de bàsquet, un d'ells manifesta tenir poca confiança perquè l'entrenador el té en la banqueta els moments importants del partit i l'estil de joc no afavoreix al fet que el jugador tingui tantes oportunitats com abans durant el partit per a poder fer les accions que sap fer. Ell diu que no li falta confiança en el tir i en la seva capacitat per a poder jugar a aquest esport, encara que la veritat és que la seva autoconfiança està en descens i cada vegada comença a afectar la confiança que abans tenia en el seu joc. A l'altre jugador li falta la confiança a l'hora de jugar un 1 contra 1, tant en partits com en entrenaments.
En l'exemple anterior podem veure dos casos completament diferents, que evidentment no podem treballar de la mateixa forma, ja que la confiança està baixa per motius molt diferents.
En conclusió, l'autoconfiança és una habilitat psicològica molt important per al rendiment i la seva complexitat va molt més allà de com un es parla.
Evidentment, això és un factor que influeix però no l'únic, i també cal tenir en compte que no podem culpar sempre a l'autoconfiança quan les coses no surten.