La importància del descans i la desconnexió

En el món de l'esport, com passa amb totes les ciències, corren moltes faules. Existeix desinformació que pot ser molt perjudicial en molts nivells. Habitualment escoltem persones alienes a l'esport opinar sobre el seu equip, l'entrenador o entrenadora, si juguen bé o malament, entre altres aspectes. Aquests comentaris deixen entreveure que tals persones “saben” més que els propis professionals que ens dediquem a això. Evidentment, això no és un problema en si, ja que totes les persones que ens dediquem a l'esport sabem el complicat que és i el que costa tot. El problema sorgeix quan, en la societat, comencen a circular unes certes creences distorsionades que puguin arribar a afectar els i les esportistes. Les faules poden ser molt diversos. En aquest post em centraré en els que apareixen en el títol: la importància del descans i la desconnexió. Alguns exemples poden ser els següents:

- Per a arribar pel cap alt alt has d'entrenar molt més que els altres. És un error pensar que sempre més és millor. Molts factors determinaran si aquest “més” és millor o pitjor. També dependrà del que s'entreni i de l'objectiu de l'entrenament. Cal buscar qualitat, no quantitat. Quantitat sense qualitat no serveix de res.

- Mentre els altres descansen, tu has d'entrenar. Podem relacionar aquesta idea amb l'anterior, però també veure com a l'única cosa que val és entrenar, el descans no existeix si volem aconseguir alguna cosa en el món de l'esport. Un altre error.

- El descans és aquesta variable que només té importància per als professionals de l'esport i… no sempre! Què vull dir amb això? Moltes vegades el nostre rendiment no és l'esperat, ja sigui en entrenaments o bé en competició. Molts/as esportistes atribueixen tal baixada de rendiment mancant entrenament i, en molts casos, fins i tot entrenadors/as cauen en aquesta creença. No sempre una baixada de rendiment es deu a poques hores d'entrenament.

Per a entendre el que acabo de dir posaré un exemple que el deixarà bastant clar:

-Imagina't que ets un/a esportista que entrena 2-3 hores al matí i 2-3 hores a la tarda, diàriament. Aquestes hores són exclusivament dedicades al teu esport, i a això cal sumar-li 1 hora de preparació física. En total surten 5-7 hores d'entreno cada dia. Si un dia el teu rendiment no és el millor és per falta d'entrenament? Possiblement no, podria ser pel fet que les hores d'entrenament no s'han aprofitat, ja sigui per desconcentració, falta de qualitat, etc., però per quantitat, no.

Com a esportistes busquem estar molts anys vivint de l'esport, i per a això cal mantenir un bon rendiment el major temps possible.

El rendiment depèn de molts factors i variables, i cal tenir en compte i treballar-les totes si volem que el rendiment sigui el millor. No sols el millor, sinó durant més temps. Com a esportistes busquem estar molts anys vivint de l'esport, i per a això cal mantenir un bon rendiment el major temps possible. Dos d'aquestes moltes variables que afecten el rendiment són el descans i la desconnexió. Cert és que totes dues variables van adquirint importància a poc a poc, de fet, ja s'estudien com a part de l'entrenament invisible (tot el que fa l'o l'esportista quan no entrena i que té repercussió directa al rendiment). Ara bé, aquesta importància moltes vegades sembla passar a l'oblit quan les coses no surten com s'esperava.

En aquest post parlés de la importància del descans i la desconnexió des d'una perspectiva psicològica, encara que també esmentaré alguns aspectes físics, ja que tot està relacionat.

El descans té beneficis sobre la prevenció de lesions. Entrenar massa pot provocar un sobreentrenament, i aquest desencadenar algun tipus de lesió. Tant el sobreentrenament com la lesió solen anar acompanyats d'ansietat i estrès per als i les esportistes i, a més, en cas de lesió es pot arribar a perdre la identitat esportiva, entre altres variables importants com la confiança i la motivació.

És habitual veure a preparadors físics regular les càrregues d'entrenament, i no sempre van en ascens, sinó que en moltes ocasions són de menor intensitat. Aquesta regulació té relació directa amb els pics de forma, és a dir, es planifica tot perquè l'i l'esportista arribi en el seu millor rendiment físic als moments clau de la temporada. Això també es pot traslladar a l'aspecte psicològic, des del camp de la psicologia s'han de regular les càrregues psicològiques durant els entrenaments, microcicles i macrocicles perquè els esportistes arribin en les millors condicions psicològiques als moments clau de la temporada. Aquesta regulació de càrregues i aquest descans és molt important perquè l'o l'esportista pugui arribar descansat/a a nivell psicològic i pugui oferir el seu millor rendiment, ja que arribar cansat a nivell psicològic provocarà una baixada de rendiment traduït en errors en la presa de decisió, focus atencionaldispers, pesadesa del cos, lentitud i descoordinació motriu, etc.

Encara que pugui semblar que una regulació de càrregues no és un descans no és així, ja que existeix el descans actiu i el passiu. L'actiu és el descans en el qual es baixa la intensitat i la càrrega, però es continua entrenant, i el descans passiu és quan hi ha una parada total dels entrenaments. Jugar amb els dos tipus de descans és molt important per al rendiment.

És important que durant un entrenament s'estigui centrat en el treball que s'està realitzant, però una vegada acaba l'entrenament és important desconnectar

Molts/as esportistes professionals cometen l'error d'estar pensant en l'esport gairebé les 24 hores del dia i tots els dies de la setmana. Això no és per a res beneficiós, més aviat tot el contrari. És important que durant un entrenament s'estigui centrat en el treball que s'està realitzant, però una vegada acaba l'entrenament és important desconnectar, la qual cosa ajudarà a reduir la càrrega psicològica, ja que estar tot el dia pensant en l'esport és un treball a nivell cognitiu brutal. A més, reduirà els nivells d'estrès i ansietat. Un altre error comú és que moltes vegades abans de les competicions es demana als i les esportistes que estiguin molt centrats, fins i tot a vegades tot el que sali de l'esperat ens fa pensar que no estan concentrats per a competir. No tothom necessita el mateix ni de la mateixa manera, la qual cosa no vol dir que en un esport d'equip no es pugui tenir una rutina grupal d'escalfament, sinó que també s'ha de donar espai als i les esportistes perquè puguin fer el que necessitin a cada moment. Si necessiten desconnectar o distreure's d'alguna manera en moments previs a la competició cal permetre-ho, ja que és el que els funcionarà. Evidentment, s'hauria d'analitzar cas a cas si això beneficia o perjudica l'esportista, però no cal espantar-nos quan un esportista fa alguna cosa que surt de l'esperat. Hi ha casos d'esportistes que pinten mandalas abans de competir, uns altres fan punt de creu i podria posar molts més exemples. En els entrenaments de final de setmana també solen cometre's errors de càrrega psicològica molt elevada, quan hauria de ser tot el contrari. Si volem que els i les esportistes arribin frescos i en les seves millors condicions cal dedicar temps al descans i a la desconnexió. Fins a aquest punt he parlat del que antecedeix a la competició, però el mateix succeeix després d'aquesta. Segueixo en la mateixa línia: una competició absorbeix molts recursos dels esportistes, físics i psicològics, per aquest motiu és important donar un període per al descans i la desconnexió, evidentment, independent del resultat. Com heu pogut veure, el descans i la desconnexió en el dia a dia de l'o de l'esportista són més importants del que pensem, fins i tot més que augmentar les hores d'entrenament.