No sempre hem de canviar l'esportista: de vegades hem de canviar el context
I si, per aconseguir que un esportista es comporti d'una manera diferent, el primer que necessitam modificar no és l'esportista, sinó les condicions en què es comporta?
Dins l'esport és habitual sentir expressions com “ha de comunicar-se més”, “ha d'assumir més responsabilitats”, “necessita ser més constant”, “ha de confiar més en les seves decisions” o “s'ha d'implicar més en els entrenaments”.
Són objectius que poden tenir sentit, però hi ha una qüestió que no sempre tenim en compte: què estam fent perquè aquestes conductes apareguin?
Sovint esperam que els esportistes modifiquin el seu comportament a partir d'indicacions, explicacions o peticions. Els deim què haurien de fer, què necessitam que canviïn i com esperam que es comportin. Però, després de transmetre aquestes instruccions, mantenim pràcticament les mateixes condicions d'entrenament, les mateixes dinàmiques d'equip i les mateixes conseqüències davant els seus comportaments.
I aquí apareix una qüestió fonamental des de la psicologia i, especialment, des de l'anàlisi de la conducta: el comportament no apareix de manera aïllada, sinó en interacció amb el context.
El comportament no apareix del no-res
Des d'una perspectiva conductual, per comprendre per què una persona es comporta d'una determinada manera necessitam analitzar les condicions ambientals en què té lloc aquest comportament i les conseqüències que el mantenen.
Això significa que no podem explicar una conducta únicament recorrent a característiques personals com la personalitat, la motivació o la confiança.
Pensem en un jugador de futbol a qui demanam constantment que es comuniqui més durant els entrenaments.
L'entrenador considera que hauria de parlar més amb els companys, donar informació i participar activament en l'organització de l'equip. Però quan el jugador intenta comunicar-se, els companys gairebé no responen, l'entrenador interromp constantment les seves intervencions o les dinàmiques d'entrenament pràcticament no requereixen intercanviar informació.
Estam creant realment unes condicions que afavoreixin la comunicació?
Potser el problema no és que el jugador no vulgui comunicar-se. Potser les condicions actuals no faciliten que aquesta conducta aparegui i es mantengui.
Això no significa que el context ho determini absolutament tot ni que l'esportista no tengui responsabilitat sobre el seu comportament. Significa que, si volem comprendre i modificar una conducta, també necessitam analitzar les variables ambientals que hi influeixen.
Si volem conductes diferents, necessitam condicions diferents
Una de les idees més importants que podem traslladar a l'entrenament esportiu és que no basta establir objectius conductuals. També necessitam dissenyar les condicions que permetin que aquests comportaments tenguin lloc.
Des de l'anàlisi de la conducta, podem intervenir sobre diferents variables:
1. Modificar els antecedents.
Els antecedents són aquelles condicions que precedeixen una conducta i que poden influir en la probabilitat que aparegui.
Per exemple, si volem que els jugadors es comuniquin més durant un entrenament, podem dissenyar tasques que requereixin necessàriament intercanviar informació per aconseguir un objectiu.
No és el mateix demanar comunicació en una tasca on cada jugador pot resoldre individualment la situació que dissenyar una activitat en què la coordinació entre companys sigui necessària per aconseguir el resultat.
2. Modificar les conseqüències.
Les conseqüències que segueixen una conducta poden influir en la probabilitat que torni a produir-se en circumstàncies semblants.
Imaginem que un jugador intenta assumir responsabilitats, pren una decisió i s'equivoca. Si la resposta habitual de l'entrenador és una reprimenda, una crítica constant o retirar immediatament la seva participació, estam generant unes conseqüències que poden dificultar que torni a assumir aquest tipus de decisions.
En canvi, podem dissenyar una resposta que permeti mantenir la participació, analitzar la decisió i afavorir noves oportunitats d'aprenentatge.
No es tracta d'evitar qualsevol conseqüència desagradable ni de reforçar indiscriminadament tot allò que fa l'esportista. Es tracta d'identificar quines conseqüències tenen un efecte funcional sobre el seu comportament i quines afavoreixen els objectius d'aprenentatge.
3. Modificar les condicions de la tasca.
Les característiques d'una activitat també influeixen en les conductes que poden aparèixer durant el seu desenvolupament.
Si volem que un esportista prengui decisions de manera autònoma, necessitam oferir-li oportunitats reals per fer-ho.
Si totes les decisions estan prèviament establertes per l'entrenador, si cada acció està excessivament dirigida i si gairebé no hi ha marge per triar, difícilment afavorirem el desenvolupament d'un repertori de presa de decisions autònomes.
De vegades, modificar una regla, canviar l'espai de joc, introduir una limitació o modificar l'organització dels participants pot generar oportunitats perquè apareguin comportaments que abans gairebé no observàvem.

Un mateix esportista pot comportar-se de manera molt diferent segons el context
Pensem en un jugador de bàsquet que durant els entrenaments gairebé no participa verbalment, evita assumir responsabilitats i espera constantment les indicacions de l'entrenador.
En canvi, quan juga amb els seus amics, organitza l'equip, proposa solucions, es comunica constantment i pren decisions sense necessitat de rebre instruccions.
Ha canviat la seva personalitat? Té més capacitat de lideratge quan juga amb els seus amics?
Probablement no necessitam recórrer a aquestes explicacions per comprendre què està passant.
És possible que les condicions dels dos contextos siguin diferents: les conseqüències de les seves intervencions, les expectatives dels companys, les oportunitats de participació, les regles que organitzen l'activitat o les experiències anteriors en cada situació.
El comportament que observam no depèn exclusivament de qui és la persona, sinó també de les condicions en què es troba.
Per això, quan un esportista no mostra una determinada conducta, resulta interessant demanar-nos si aquesta conducta apareix en altres contextos i quines diferències trobam entre ells.
Aquesta comparació ens pot oferir informació molt valuosa per orientar la intervenció.
No podem demanar autonomia si dissenyam entrenaments que generen dependència
Aquest principi també té una aplicació directa sobre el paper de l'entrenador.
De vegades volem esportistes autònoms, capaços de prendre decisions, resoldre problemes i assumir responsabilitats. Però organitzam entrenaments on l'entrenador indica constantment què han de fer, quan ho han de fer i com han de resoldre cada situació.
Després, quan arriba la competició, esperam que aquests mateixos esportistes siguin capaços de prendre decisions de manera independent.
Hi ha una contradicció entre allò que demanam i les condicions que estam creant.
Si volem afavorir l'autonomia, necessitam generar oportunitats per practicar-la. Això implica permetre que els esportistes prenguin decisions, observar què passa, oferir conseqüències que afavoreixin l'aprenentatge i ajustar progressivament les condicions de la tasca.
L'autonomia no s'aconsegueix únicament parlant-ne. També es desenvolupa mitjançant experiències en què l'esportista la pot exercir.
I aquest raonament es pot traslladar a molts altres objectius: comunicació, cooperació, iniciativa, persistència, responsabilitat o gestió de situacions competitives.
Abans d'intentar canviar una conducta, analitza què passa al seu voltant
Quan treballam amb esportistes, entrenadors o equips, pot resultar especialment útil canviar el tipus de preguntes que ens feim.
En lloc de demanar-nos únicament per què un esportista no es comporta com esperam, podem començar a analitzar:
En quines situacions apareix aquesta conducta i en quines no?
Què passa immediatament abans que aparegui?
Quines conseqüències té per a l'esportista?
Quines oportunitats reals té per desenvolupar aquest comportament?
Quins elements de l'entrenament podrien estar dificultant-ne l'aparició?
Què podríem modificar en el context per afavorir una resposta diferent?
Aquestes preguntes ens permeten passar d'una interpretació centrada exclusivament en l'esportista a una anàlisi més completa de la interacció entre la persona i el seu entorn.
No significa que totes les dificultats es resolguin modificant el context, ni que haguem d'eliminar qualsevol exigència. Significa que necessitam intervenir sobre les variables rellevants, en lloc de limitar-nos a repetir a l'esportista allò que hauria de fer.
Canviar les condicions també és intervenir psicològicament
La psicologia esportiva no s'hauria de limitar a treballar directament amb l'esportista mitjançant converses individuals, explicacions o exercicis específics.
També pot intervenir sobre l'organització dels entrenaments, les dinàmiques d'equip, les instruccions de l'entrenador, les oportunitats de participació i les conseqüències que segueixen determinats comportaments.
En definitiva, pot contribuir a dissenyar contextos que facilitin l'aprenentatge i afavoreixin l'aparició de conductes funcionals per al desenvolupament esportiu.
Si volem que passin coses diferents, hem d'estar disposats a fer coses diferents.
De vegades, el canvi que cercam no comença quan aconseguim que un esportista entengui què ha de fer, sinó quan modificam les condicions que li permeten fer-ho.
I aquesta és una de les preguntes que consider que ens hauríem de fer amb més freqüència dins l'esport:
Estam intentant canviar el comportament de l'esportista o estam creant les condicions necessàries perquè aquest comportament pugui canviar?
Bibliografia científica
Skinner, B. F. (1953). Science and Human Behavior. Macmillan.
Cooper, J. O., Heron, T. E., & Heward, W. L. (2020). Applied Behavior Analysis (3rd ed.). Pearson.
Beilock, S. L., & Carr, T. H. (2001). On the fragility of skilled performance: What governs choking under pressure? Journal of Experimental Psychology: General, 130(4), 701–725.
Smith, R. E., Smoll, F. L., & Cumming, S. P. (2007). Effects of a motivational climate intervention for coaches on young athletes' sport performance anxiety. Journal of Sport and Exercise Psychology, 29(1), 39–59.
.png)



Comentaris