¿Qué es realmente la psicología? Lo que hacemos no es darte consejos, decirte que pienses en positivo ni enseñarte a ser más fuerte
Què és realment la psicologia? Els mites que hem de deixar enrere per entendre el comportament humà
Quan parlam de psicologia, sembla que tothom hi té alguna cosa a dir. Basta escoltar algú durant uns minuts perquè apareguin recomanacions com «has d'aprendre a controlar les emocions», «tot és dins el teu cap», «has de pensar en positiu» o «necessites ser més fort mentalment».
La psicologia s'ha popularitzat i, en molts sentits, això és positiu. Cada vegada parlam més de salut mental, benestar i rendiment psicològic. Tanmateix, també s'han estès moltes idees equivocades sobre què és realment aquesta disciplina, com funciona el comportament humà i quina és la feina d'un psicòleg.
A les xarxes socials trobam explicacions simplificades, frases motivacionals, diagnòstics improvisats i consells universals que, en ocasions, tenen poc a veure amb el coneixement científic.
Per això, crec que és necessari aclarir algunes qüestions.
La psicologia no consisteix a pensar en positiu, controlar tot allò que sentim o aprendre a tenir una mentalitat invencible. La psicologia estudia el comportament humà. I comprendre'l requereix molt més que repetir frases que sonen bé.
1. La psicologia és una ciència, no una col·lecció d'opinions
Comencem per allò fonamental.
La psicologia és una disciplina científica que estudia la conducta i els processos psicològics. El seu coneixement es construeix mitjançant la investigació, l'observació sistemàtica, la formulació d'hipòtesis i la contrastació empírica.
Això significa que la intervenció psicològica no s'hauria de fonamentar en allò que a un professional li sembla que funciona, en les seves experiències personals o en consells que ha sentit en algun lloc.
S'hauria de fonamentar en el coneixement científic disponible.
Tenir una opinió sobre el comportament humà no significa que aquesta opinió tengui validesa científica. Tampoc no la té automàticament pel fet d'utilitzar termes com ansietat, motivació, autoestima, resiliència o gestió emocional.
La psicologia exigeix alguna cosa més: estudiar els fenòmens, comprendre les variables implicades i utilitzar procediments d'avaluació i intervenció fonamentats en la investigació.
Això tampoc no significa que la ciència tengui respostes definitives per a absolutament tot. El coneixement científic és provisional, revisable i està subjecte a noves evidències.
Precisament per això és ciència.
2. No existeix una ment que dirigeix el nostre comportament
Probablement has sentit expressions com «has de treballar la teva ment», «la teva ment et saboteja» o «tot és dins el teu cap».
Aquestes expressions poden resultar útils en determinades converses quotidianes, però no constitueixen explicacions científiques del comportament.
Des d'una perspectiva conductual, no necessitam imaginar que dins cada persona existeix una entitat independent anomenada ment que pensa, decideix, sent i dirigeix tot allò que feim.
El nostre comportament no necessita un petit individu interior que el controli.
Allò que feim, deim, pensam i sentim forma part de l'activitat d'un organisme que interactua constantment amb el seu entorn i la conducta del qual està influïda per la seva història d'aprenentatge i per les condicions presents.
Això no significa negar que existeixin esdeveniments privats. Els pensaments, les emocions i les sensacions existeixen i formen part de la nostra experiència. Tampoc no significa negar els processos fisiològics o neurològics que tenen lloc en el nostre organisme.
Significa que no necessitam recórrer a una suposada entitat mental independent per explicar aquests fenòmens.
Podem estudiar els esdeveniments privats des de la psicologia i analitzar-ne la relació amb el comportament, el context i la història d'aprenentatge de cada persona.
La qüestió no és cercar què hi ha dins nosaltres que dirigeix la nostra conducta, sinó comprendre com es comporta l'organisme en interacció amb les circumstàncies en què viu.
3. Els pensaments també són conducta. I també s'aprenen.
Aquesta és una de les qüestions que consider més importants i que, probablement, més costa comprendre.
Quan parlam de comportament, moltes persones pensen exclusivament en allò que feim de manera observable: caminar, parlar, córrer, entrenar, menjar o relacionar-nos amb altres persones.
Però què passa quan pensam?
Des d'una perspectiva conductual, pensar també és comportar-se.
Els pensaments són esdeveniments privats. No podem observar directament els pensaments d'una altra persona de la mateixa manera que observam com corre o parla, però això no significa que estiguin fora del camp d'estudi de la psicologia.
I aquí apareix una altra qüestió fonamental: els pensaments també s'aprenen.
Aprenem a relacionar esdeveniments, a establir associacions, a interpretar situacions, a utilitzar paraules i a construir relacions entre diferents estímuls.
La nostra història d'aprenentatge i la nostra interacció amb la comunitat verbal influeixen en com pensam i en les relacions que establim entre els esdeveniments.
Per exemple, imagina un esportista que comet un error durant una competició i pensa: «Sempre fall quan arriba el moment important».
Aquest pensament no apareix del no-res. Podem estudiar la seva història d'aprenentatge, les experiències relacionades amb la competició, les relacions verbals que ha après i les circumstàncies en què apareix.
A més, aquest pensament pot influir en altres conductes posteriors, com evitar determinades situacions, modificar la seva manera de competir o abandonar una tasca.
Per tant, no té sentit tractar els pensaments com una cosa completament separada del comportament.
Pensar és comportar-se. I, com altres formes de comportament, també està relacionat amb la nostra història d'aprenentatge.

4. El nostre comportament segueix principis d'aprenentatge
Si hi ha una cosa que hem de comprendre sobre el comportament humà és que no apareix de manera aleatòria.
Aprenem constantment a través de la nostra interacció amb l'entorn. Adquirim comportaments, establim relacions entre estímuls, modificam les nostres respostes i desenvolupam repertoris conductuals a partir de les nostres experiències.
La psicologia ha estudiat àmpliament aquests processos i ha identificat diferents principis i lleis de l'aprenentatge que permeten explicar com s'adquireixen, es mantenen i es modifiquen les conductes.
Entre els més importants trobam:
Habituació i sensibilització.
L'habituació consisteix en una disminució de la resposta davant una estimulació repetida, mentre que la sensibilització implica un augment de la resposta davant determinades estimulacions.
Per exemple, un esportista pot habituar-se progressivament al renou habitual d'un pavelló, mentre que determinades experiències poden augmentar la seva reactivitat davant situacions concretes.
Condicionament clàssic.
Aprenem relacions entre estímuls. Un estímul que inicialment no elicita una determinada resposta pot adquirir aquesta funció després d'establir-se una relació d'aprenentatge amb un altre estímul.
Per exemple, un esportista pot experimentar respostes emocionals davant determinats espais, sons o situacions que ha relacionat amb experiències anteriors.
Condicionament operant.
La conducta també canvia en funció de les seves conseqüències.
Quan una conducta és reforçada, augmenta la seva probabilitat de tornar a aparèixer en condicions similars. Quan determinades contingències deixen de mantenir-la, es pot produir una disminució de la seva freqüència.
Aquí és important entendre que el reforçament no significa necessàriament rebre alguna cosa agradable. Es pot produir mitjançant la presentació d'un estímul (reforçament positiu) o mitjançant la retirada d'un estímul (reforçament negatiu).
La funció d'una conseqüència es determina pels seus efectes sobre la conducta futura, no per com l'etiquetem.
Extinció.
Quan una conducta deixa de produir la conseqüència que anteriorment la mantenia, pot disminuir progressivament.
Això té aplicacions importants tant en l'àmbit sanitari com en l'esportiu, encara que els processos d'extinció requereixen tenir en compte el context, la història d'aprenentatge i les contingències implicades.
Control d'estímuls.
Aprenem a comportar-nos de manera diferent depenent de les condicions antecedents.
Per exemple, un xiulet pot funcionar com a estímul discriminatiu per iniciar un exercici perquè, al llarg de la història d'entrenament, ha assenyalat la disponibilitat de determinades conseqüències.
Generalització i discriminació.
La generalització permet que una conducta apresa aparegui davant estímuls o situacions similars a aquells en què es va adquirir. La discriminació implica aprendre a respondre de manera diferent davant condicions distintes.
Això és especialment rellevant en l'esport, on una habilitat entrenada ha de poder utilitzar-se en diferents situacions i contextos competitius.
Aquests són alguns exemples dels processos que estudia la psicologia de l'aprenentatge. No són simples tècniques ni recursos motivacionals: són principis científics que permeten comprendre com canvia el comportament.
I una qüestió important: no aprenem únicament mitjançant premis i càstigs. L'aprenentatge és molt més ampli i comprèn diferents processos i relacions entre l'organisme i el seu entorn.
5. No podem entendre una conducta sense estudiar-ne el context
Una de les conseqüències de comprendre el comportament des d'una perspectiva conductual és que deixam de cercar explicacions simplistes.
Dues persones poden realitzar exactament la mateixa conducta i, tanmateix, les variables relacionades amb aquesta poden ser completament diferents.
Imagina dos esportistes que eviten participar en una competició.
Un pot fer-ho perquè ha tengut experiències anteriors en què competir ha estat relacionat amb conseqüències aversives. L'altre pot evitar-la perquè les exigències actuals interfereixen amb altres àrees importants de la seva vida.
La conducta observable és similar, però la seva funció pot ser diferent.
Per això, en psicologia no ens hauríem de limitar a descriure què fa una persona.
Necessitam analitzar els antecedents, la conducta i les seves conseqüències. També hem de considerar les variables motivacionals, la història d'aprenentatge i les circumstàncies actuals.
A aquest procés l'anomenam anàlisi funcional de la conducta.
No es tracta de posar etiquetes a les persones, sinó de formular hipòtesis sobre les variables que estan relacionades amb el seu comportament i comprovar-les durant l'avaluació i la intervenció.
No podem comprendre adequadament una persona si ignoram les circumstàncies en què es comporta.
6. Les emocions no són enemigues que hàgim d'eliminar
Una altra de les idees que convé qüestionar és que hem d'aprendre a controlar les nostres emocions.
Les emocions formen part de la nostra experiència i estan relacionades amb la nostra història d'aprenentatge i amb les circumstàncies en què ens trobam.
No sempre podem decidir quan sentir ansietat, por, tristesa, ràbia o frustració.
Tampoc no té sentit classificar les emocions com a bones o dolentes. La seva aparició no determina, per si mateixa, que existeixi un problema psicològic.
Sentir ansietat abans d'una competició no significa que no estiguis preparat. Experimentar frustració després de cometre un error no significa que tenguis una mala gestió emocional.
Podem estudiar les condicions que influeixen en l'aparició d'aquestes respostes i analitzar com ens comportam quan apareixen.
En ocasions, serà necessari modificar determinades condicions ambientals. En altres, treballar sobre les relacions que establim amb els nostres pensaments, les respostes que desenvolupam o les conseqüències que mantenen determinats patrons de comportament.
L'objectiu no ha de ser necessàriament eliminar qualsevol experiència emocional desagradable.
No sempre podem triar què sentim, però podem treballar sobre la nostra conducta i les condicions que hi influeixen.
7. La psicologia no consisteix a donar consells ni aplicar tècniques universals
En els darrers anys hem vist com es popularitzen diferents mètodes que prometen millorar la nostra vida psicològica.
Alguns prometen eliminar l'ansietat, altres augmentar la confiança, millorar l'autoestima, controlar els pensaments negatius o aconseguir el màxim rendiment esportiu.
Però hi ha una pregunta que ens hauríem de fer abans d'utilitzar qualsevol procediment:
Per què hauria de funcionar en aquest cas concret?
Que una intervenció hagi mostrat resultats en determinades investigacions no significa que sigui adequada per a qualsevol persona, dificultat o context.
La intervenció psicològica necessita partir d'una avaluació individualitzada i d'una formulació del cas que permeti identificar quines variables estan relacionades amb el problema i quins canvis podrien resultar rellevants.
No es tracta d'acumular tècniques ni d'aplicar exercicis perquè estan de moda.
Es tracta de comprendre què intentam modificar, per què i amb quina evidència comptam per fer-ho.
Un psicòleg no s'hauria de limitar a dir-te què faria ell en la teva situació, quina decisió prendria o què considera que és millor per a tu.
La seva feina consisteix a avaluar, formular hipòtesis, analitzar funcionalment el comportament i desenvolupar una intervenció ajustada a les necessitats de cada persona.
8. La psicologia sanitària: molt més que tractar trastorns
La psicologia sanitària té un paper fonamental en l'avaluació, la prevenció i la intervenció sobre els problemes relacionats amb la salut i el benestar psicològic.
Tanmateix, reduir-la exclusivament al tractament de trastorns mentals també seria un error.
Podem acudir a un psicòleg perquè experimentam un malestar significatiu, perquè determinades situacions interfereixen en la nostra vida o perquè volem comprendre i modificar patrons de comportament que ens generen dificultats.
També podem treballar sobre les nostres relacions, hàbits, dificultats d'adaptació, problemes quotidians o circumstàncies que afecten la nostra qualitat de vida.
No és necessari esperar a trobar-se en una situació límit per sol·licitar atenció psicològica.
La intervenció psicològica pot tenir diferents objectius, sempre dins l'àmbit de competència professional i de les necessitats de cada persona.
9. La psicologia esportiva: molt més que tenir una mentalitat guanyadora
Si traslladam aquestes idees a l'esport, trobam un altre conjunt de mites bastant estesos.
Sembla que un esportista necessita tenir confiança, estar motivat, pensar en positiu i desenvolupar una mentalitat guanyadora per aconseguir un bon rendiment.
Però què significa exactament tenir una mentalitat guanyadora? Com es mesura? És una condició imprescindible per competir bé?
La psicologia esportiva no consisteix a repetir frases motivacionals abans d'un partit, visualitzar la victòria o convèncer un esportista que pot aconseguir qualsevol cosa si creu prou en si mateix.
El rendiment esportiu està influït per múltiples variables. Algunes són físiques, altres tècniques i tàctiques, i altres estan relacionades amb el comportament de l'esportista i les condicions en què entrena i competeix.
Des de la psicologia esportiva podem treballar, entre altres aspectes, sobre:
Les conductes que apareixen durant els entrenaments i les competicions.
L'adherència als programes d'entrenament.
Les respostes davant els errors i les situacions adverses.
Els comportaments d'evitació i les situacions que els mantenen.
La comunicació i les relacions dins els equips.
L'adquisició i el manteniment d'hàbits.
La relació entre les exigències esportives i el benestar psicològic.
Les condicions que faciliten o dificulten el rendiment.
I una qüestió fonamental: no tots els problemes d'un esportista són problemes de rendiment.
Un esportista també pot experimentar dificultats personals, familiars, acadèmiques, socials o emocionals que necessiten ser ateses.
Perquè abans que esportistes, són persones.
10. Aleshores, què entenc jo per psicologia?
Des de la meva perspectiva, fer psicologia significa estudiar i comprendre el comportament humà des d'una perspectiva científica per poder intervenir sobre aquelles variables que influeixen en la nostra vida.
Significa deixar de cercar explicacions senzilles a comportaments complexos.
Significa entendre que les nostres conductes tenen una història d'aprenentatge, que els pensaments i les emocions també formen part del nostre comportament i que les circumstàncies en què vivim influeixen constantment en com actuam.
Significa no confondre una explicació amb una etiqueta, no assumir que dues persones necessiten el mateix perquè aparentment presenten el mateix problema i no aplicar procediments sense comprendre'n la funció i els fonaments.
En la meva feina com a psicòleg general sanitari i especialitzat en psicologia de l'activitat física i l'esport, aquesta perspectiva és present tant en la intervenció sanitària com en l'àmbit esportiu.
Treball amb persones que experimenten dificultats en la seva vida quotidiana, amb esportistes que volen millorar el seu rendiment, amb persones que desitgen incorporar activitat física a les seves vides i amb equips i entrenadors que cerquen millorar les seves dinàmiques de funcionament.
Els contextos poden ser diferents, però hi ha una cosa que consider fonamental en tots ells: comprendre la conducta abans d'intervenir.
No pretenc ensenyar ningú a pensar en positiu, eliminar totes les seves emocions desagradables o convertir-se en una persona mentalment invulnerable.
Tampoc no consider que la psicologia consisteixi a donar respostes ràpides a problemes complexos.
El meu objectiu és treballar des del coneixement científic, analitzar les circumstàncies de cada persona i desenvolupar intervencions que tenguin sentit en el seu context.
Perquè la psicologia no consisteix a dir a qualcú com hauria de viure, sinó a ajudar-lo a comprendre i modificar aquelles condicions i comportaments que estan relacionats amb les seves dificultats i objectius.
I per fer-ho necessitam alguna cosa més que bones intencions.
Necessitam ciència, avaluació, anàlisi i coneixement del comportament humà.
La psicologia no necessita frases motivacionals per ser interessant. Necessita comprendre el comportament humà per poder intervenir-hi.
Bibliografia i lectures recomanades
Baum, W. M. (2011). Behaviorism, Private Events, and the Molar View of Behavior. The Behavior Analyst, 34, 185–200.
Bouton, M. E. (2016). Learning and Behavior: A Contemporary Synthesis. Sinauer Associates.
Skinner, B. F. (1953). Science and Human Behavior. Macmillan.
Skinner, B. F. (1974). About Behaviorism. Knopf.
Leigland, S. (2014). Contingency Horizon: On Private Events and the Analysis of Behavior. The Behavior Analyst, 37, 13–24.
.png)



Comentaris