Per què alguns esportistes rendeixen molt bé als entrenaments però competeixen pitjor?

Introducció

«Entrena de meravella, però quan arriba la competició sembla un altre.»

Aquesta és una afirmació habitual en qualsevol esport. Molts esportistes mostren iniciativa, creativitat i bona presa de decisions durant els entrenaments, però aquestes mateixes conductes disminueixen quan competeixen.L'explicació acostuma a atribuir-ho a la confiança o a factors interns.

Tanmateix, des de la psicologia de l'aprenentatge existeix una altra manera d'entendre aquest fenomen: el comportament depèn també del context en què es produeix.

De fet, en un article anterior explicàvem com un mateix context pot modificar temporalment el comportament d'un equip sense generar un aprenentatge estable: «Per què un entrenador crida i l'equip sembla millorar... només durant uns minuts?»

Entrenament i competició no són el mateix context

Encara que l'esport sigui el mateix, les contingències canvien. Durant un entrenament, equivocar-se acostuma a tenir poques conseqüències. L'error forma part del procés d'aprenentatge i fins i tot pot ser útil perquè permet explorar noves solucions.

En competició, en canvi, aquell mateix error pot implicar perdre un punt, un partit, minuts de joc o rebre crítiques. No només canvia l'escenari; canvien les conseqüències de les conductes.

No desapareix l'habilitat, canvia la probabilitat d'utilitzar-la

Un dels principis fonamentals de la psicologia de l'aprenentatge és que les conseqüències influeixen en la probabilitat que una conducta torni a aparèixer. Això no significa que l'esportista hagi perdut la seva habilitat. Significa que, en aquell context, és més probable que emeti unes conductes que unes altres.

Un exemple

Imaginem una jugadora de bàsquet que als entrenaments ataca constantment la cistella. Quan competeix prefereix passar la pilota. No ha deixat de saber penetrar. El que ha canviat són les conseqüències que espera obtenir.

Si la història d'aprenentatge li ha ensenyat que arriscar pot tenir un cost elevat, és més probable que opti per una conducta més conservadora.

Què implica això per a l'entrenament?

Si volem que determinades conductes apareguin en competició, no n'hi ha prou amb repetir-les als entrenaments.

Cal dissenyar tasques que s'assemblin funcionalment a la competició, on les decisions tinguin conseqüències coherents amb les que trobarà l'esportista quan competeixi.

Això afavoreix la transferència de l'aprenentatge.

Conclusió

Abans d'afirmar que un esportista competeix pitjor, potser convé preguntar-se:Ha canviat l'esportista... o ha canviat el context?Moltes vegades el problema no és que hagi perdut qualitat.

El que canvien són les contingències que envolten el seu comportament. Comprendre aquesta diferència permet analitzar el rendiment amb més precisió i dissenyar entrenaments que generin aprenentatges útils per a la competició.

Referències bibliogràfiques

Baum, W. M. (2017). Understanding Behaviorism: Behavior, Culture and Evolution (3a ed.). Wiley.Catania, A. C. (2013). Learning (5a ed.). Sloan Publishing.Davids, K., Button, C., & Bennett, S. (2008). Dynamics of Skill Acquisition: A Constraints-Led Approach. Human Kinetics.Magill, R. A., & Anderson, D. (2021). Motor Learning and Control: Concepts and Applications (12a ed.). McGraw-Hill.Pierce, W. D., & Cheney, C. D. (2017). Behavior Analysis and Learning (6a ed.). Routledge. Schmidt, R. A., Lee, T. D., Winstein, C. J., Wulf, G., & Zelaznik, H. N. (2019). Motor Learning and Performance: From Principles to Application (6a ed.). Human Kinetics.Skinner, B. F. (1953). Science and Human Behavior. Macmillan.