.png)
Constantment, tant en la vida com en l'esport ens trobem davant adversitats, i el fet de sobreposar-se a aquestes es coneix com a resiliència.
La resiliència ha adquirit tanta importància en la nostra societat que ha arribat a convertir-se en una característica de les persones, és més, s'atribueix major probabilitat d'èxit (entès com la consecució dels objectius personals, laborals, acadèmics i/o esportius) a una persona resilient que la que manca d'aquesta característica. Si anem una mica més enllà, en el món de l'esport, aquesta característica s'ha atribuït a els/as esportistes que són considerats “mentalment forts”, com per exemple Rafa Nadal, que podem veure etiquetat sota aquesta característica en aquest titular: "Rafa Nadal: la resiliència de l'heroi sobrehumà".
La resiliència és una característica molt important que es relaciona directament amb el rendiment, i és cert que és necessari treballar amb els/as esportistes perquè vagin adquirint a poc a poc aquesta característica. Ara bé, la resiliència és un concepte psicològic que s'ha popularitzat i comercialitzat en excés, fins al punt de culpar a les persones que són incapaces de sobreposar-se a les adversitats.
Per què alguns esportistes interpreten les adversitats d'una forma o una altra? Per què no volen? Per què són febles? Per què no s'esforcen?
Abans de res, és important comentar que la definició de resiliència no és tan senzilla com “sobreposar-se a les adversitats”, de fet, entre els/les diferents investigadors/as no existeix una definició unànime. A continuació, exposaré una de les diferents definicions que podem trobar:
“Percebre els esdeveniments estressants o adversos com a oportunitats per a créixer i desenvolupar-se”.
Que un/a esportista sigui capaç d'interpretar les situacions adverses des d'aquest punt de vista és més complex que el que podem arribar a pensar, depenent de molts altres factors i habilitats psicològiques com:
- La història d'aprenentatge.
- La motivació.
- La confiança.
- La concentració.
- El suport social percebut.
- La gestió de les emocions.
- El control dels pensaments.
- La tolerància dels errors.
- L'autoestima.
- L'autoeficàcia.
És important tenir en compte tot això, ja que moltes vegades exigim als nostres/as esportistes que es creixin davant les adversitats, que no s'ensorrin, els posem exemples d'esportistes que s'han crescut per a intentar motivar-los, arribem a enfadar-nos i a frustrar-nos quan ells i elles no són capaços de ser més resilients.
En l'esport podem trobar-nos amb moltes adversitats, derrotes, lesions, males ratxes, errors en moments decisius, etc., per això saber afrontar-les de la millor manera possible aporta beneficis al rendiment de els/as esportistes. Sense anar més lluny, Messi va dir durant aquest mundial “No vam caure en el penal. Tirem endavant. L'equip estava convençut que anàvem a guanyar. Una vegada que vam fer el gol vam poder fer el nostre. Aquest és un grup que jugui qui jugui sap què ha de fer. Aquesta és la fortalesa del grup. La unió”. Aquest penal és un que va llançar Messi contra la selecció polonesa mancant poc d'acabar el primer temps.
Aquest tipus de situacions ens poden desanimar, fer que baixem els braços i minvar el nostre rendiment, o bé buscar solucions i venir-nos a dalt. És important treballar la nostra part psicològica per a ser capaces de fer front a tota mena de situacions, i poder millorar enfront de les adversitats.
L'esport és molt canviant i hi ha molts estímuls que estan fora del nostre control, la qual cosa augmenta la probabilitat que es donin situacions que no podem predir i es puguin convertir en una adversitat, com pot ser remuntar un marcador en contra, sortir d'una mala ratxa anotadora, una lesió, una expulsió, un arbitratge poc encertat, etc.
És de vital importància per al nostre rendiment saber controlar el nostre cap en els moments crítics per a poder sortir d'ells. Educar, formar i entrenar a els/as esportistes perquè aprenguin a ser més resilients és un punt a favor i que s'ha de treballar dia rere dia, no sols amb exigències i comparacions.
Evidentment, el treball hauria de ser el més personalitzat possible, ja que seria important explorar la història d'aprenentatge de cada esportista per a saber com reacciona, per què i per a què reacciona d'una forma o un altre front les adversitats, i fins i tot per què reacciona de manera diferent davant diferents adversitats o davant la mateixa adversitat en moments diferents de la seva vida esportiva, com podem veure en aquesta notícia de Rafa Nadal:
Nadal: "No puc dir que no estigui destruït mentalment"
En aquesta declaració, Nadal manifesta estar destruït per una lesió, quan ja ha superat moltes lesions al llarg de la seva carrera. Amb aquesta notícia també podem veure que ser mentalment fort, com es ve etiquetant a Rafa Nadal al llarg de la seva carrera, depèn de molts factors.
Els/as esportistes d'alt rendiment, professionals i d'elit viuen del seu rendiment, i per això és important educar, formar i treballar totes les habilitats i característiques que ajudin els/as esportistes a aconseguir el seu major rendiment sota qualsevol circumstància.