.png)
"Valora el procés" o "l'important és el camí", entre moltes altres, són algunes de les expressions que van agafant més força últimament en el món de l'esport i, a més, poden ser expressades per tota mena de persones relacionades amb l'àmbit esportiu. Aquestes frases tenen un missatge molt clar: llevar importància als resultats però, amb tot el sentit del món, en un àmbit on tot es regeix per resultats, sembla una cosa utòpica no? I alhora que utòpic. Molt complicat, ja que hi ha moltíssimes persones relacionades amb l'àmbit esportiu que no aconsegueixen llevar aquesta importància.
Segurament alguns i algunes de vosaltres/as us estareu preguntant per què és tan difícil llevar importància al resultat?, per què el meu fill o filla no aconsegueix gaudir i està tan pendent del resultat?
A continuació, exposaré alguns exemples per a intentar empatitzar amb aquests/as esportistes i/o professionals als quals els resulta més difícil no donar tanta rellevància als resultats.
Començaré amb un exemple quotidians, imaginarem que estem en el bar del nostre poble o ciutat amb alguns amics/as, un dia de partit de futbol (simplement per ser l'esport que mou més massa social, podríem posar qualsevol tipus d'esport). Entre els nostres amics i altres persones del bar hi ha aficionats de tots dos equips, què és probable que observem? Reaccions molt diferents en funció d'un resultat no?, persones contentes perquè el seu equip guanya, altres enfadades perquè és el seu equip que perd i comportaments concordes a aquestes emocions. Podem pensar que això és cosa del futbol, però res més lluny de la realitat. En definitiva, persones, simplement aficionades, que no es juguen absolutament res actuen en funció d'un resultat.
Continuant amb els exemples i enllaçant amb l'anterior, si això succeeix, com no serà important un resultat per a una persona que es juga renovar un contracte, es juga tenir més minuts de joc, es juga la renovació de patrocinis, es juga el seu sou en guanyar tornejos, etc.?
Com psicòleg esportiu entenc i defenso la importància del procés per sobre del resultat, però no viu al marge de la realitat, i sé que els resultats tenen una rellevància que difícilment es podrà ignorar. Encara que sí que és cert que podríem gestionar el tema dels resultats d'una forma molt més adaptativa.
Pares, mares, persones que practiqueu esport com a oci i/o salut, segurament és més fàcil per a vosaltres/as restar importància als resultats. No obstant això, aquesta dificultat està molt present en les persones en les quals el seu futur depèn d'aquests.
De totes maneres, aquest post no és per a parlar de com podem afrontar els resultats d'un altre punt de vista, sinó donar a entendre que no és tasca fàcil ignorar els resultats (independentment de si parlem d'esportistes amateurs o professionals).
Per què resulta tan difícil generar un canvi?
Abans de res m'agradaria dir que com a psicòleg esportiu, que tinc la sort de treballar amb molts/as esportistes de diferents especialitats, no és tan difícil generar un canvi en aquest sentit, però si que fa falta planificar un treball i saber com fer-lo.
La dificultat la trobem en les conductes que són reforçades en el dia a dia dels/as esportistes. Per a començar, la competició ja reforça el resultat: hi ha una classificació, els que queden més amunt tenen uns certs premis, està en joc un ascens, una copa, etc. En segon lloc, també obtenim reforços del nostre entorn: si guanyem, fiquem un gol, o un punt veiem reforços per tots costats en forma de palmades, crits i afalacs. I no sols això, el nostre cos també reacciona davant aquestes situacions de tal forma que les sensacions agradables es converteixen en un reforç: l'adrenalina de ficar una canastra guanyadora és una bomba a nivell fisiològic, és un reforç brutal. I, en tercer lloc, les nostres creences i pensaments també poden actuar com a reforços. Com podeu veure, el resultat en si les accions positives per a un bon resultat es converteixen en un imant per als reforços.
Però què passa amb les conductes que no finalitzen en aquests resultats visibles, com pot ser ficar un gol, una canastra o guanyar un partit? Volem que es valori això, però, estan aquestes conductes rebent reforços? Són reforços planificats? Els deixem a l'atzar? Una cosa important és que si una conducta, sigui la que sigui, es manté és perquè està obtenint reforços d'algun costat. No reforçar una conducta implica que serà reforçada amb un reforçador no controlat i això, no sabem si ens beneficiarà o ens perjudicarà.
Per això que he comentat anteriorment és tan difícil no donar importància al resultat. Planifiquem càrregues físiques, planifiquem tècnica, planifiquem tàctica, però... planifiquem programa de reforços per a aconseguir les conductes que volem?